La realitat no ve amb una única lectura incorporada. Cal aprendre a mirar què hi ha, des d’on ho mirem, què sabem i què suposem, qui està explicant una cosa, què queda fora del relat, quines relacions establim entre els fets i quines altres lectures serien possibles.

Aplicat a la literatura, això ens permet entendre com es pensa i com es construeix un text per arribar als altres, no només si t’agrada. Aplicat al món, ens permet mirar la realitat amb més complexitat, més precisió i menys automatismes. 

Pensar literàriament, doncs, serveix per mirar la literatura i el món amb més complexitat, més precisió, més curiositat i més humilitat. Per no donar per fet que la primera interpretació és l’única, per aprendre a distingir què sabem del que suposem i, sobretot, per perdre la supèrbia de creure que entenem els altres abans d’haver-los «llegit».