1. SER CONSEQÜENTS AMB EL FET QUE EL ‘BULLYING’ ÉS COSA DE TOTES I TOTS.
És important que cada inici de curs tots els membres de la comunitat educativa signin un compromís per la convivència: directors i directores de centre, mestres, tutors, mares, pares, AMPAS i AFAS, alumnes, administracions públiques, Policia, centres d’atenció mèdica i psicològica.
Cada inici de curs, a més, es demanarà a la xarxa associativa local que s’impliquin contra el bullying, a les famílies se’ls demanarà un paper actiu si els seus fills o filles es veuen involucrats en casos d’assetjament i se’ls oferirà tota la informació i accés a l’assessorament que puguin arribar a necessitar en cas de trobar-s’hi.
S’informarà l’alumnat que els adults a qui poden recórrer tenen aquesta informació i que poden llegir-la plegats amb el tutor per entendre-la convenientment.
______________________________________PREVENCIÓ______________________________________
2. PARLAR DELS CONFLICTES, PERQUÈ ÉS POSSIBLE ANALITZAR-LOS I GESTIONAR-LOS.
Bullying és un maltractament contra una altra persona sistemàtic, continuat i que es fa de manera individual o en grup. I pot ser un abús psicològic, físic o sexual.
Les seves conseqüències sobre la salut física, psíquica i social poden ser fatals, perdurar en el temps i afectar el desenvolupament de la persona i el benestar social. De la mateixa manera, s’ha d’entendre que la violència és una forma de comunicació i que qui agredeix també és víctima d’alguna cosa.
3. ENTENDRE QUE SOM IGUALS EN DRETS I EN DEURES.
Cal entrenar la mirada del professorat perquè puguin ajudar a construir identitats des del respecte i la comprensió de totes les realitats familiars, socials i d’origen. Hem de comprendre que tots patim i sovint és difícil adonar-nos del patiment dels altres.
4. EDUCAR EN LA MEDIACIÓ I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.
A la vida no hi ha vencedors i vençuts, ni bons i dolents, sinó tensions que desemboquen en conflictes i que hem d’aprendre a analitzar i gestionar a temps perquè no es converteixin en espirals de violència. És important que tots els membres de la comunitat educativa -alumnat, professorat i famílies- vetllin per identificar i resoldre els conflictes i transformar-los en oportunitats de creixement fent ús dels recursos disponibles.
5. COMPROMETRE LA COMUNITAT EN EL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.
Cal educar en valors a favor del respecte global, l’ecologia, la sostenibilitat i el futur del planeta. Perquè cuidar el món comença per cuidar-nos els uns als altres.
6. DOTAR ELS I LES ALUMNES DEL DRET A OPINAR SOBRE L’ESCOLA I ELS RESPONSABLES DE CENTRE.
L’acció tutorial amb l’alumnat inclourà periòdicament aquestes dues preguntes que es contestaran de manera anònima:
– Saps d’algun/a alumne que estigui fent o patint bullying al centre educatiu?
-Saps d’algun/a professor/a o mestre que no actuï correctament per aturar-ho?
7. ENSENYAR I APRENDRE A FER BON ÚS DE LES TECNOLOGIES
El cyberbullying funciona de manera diferent que el bullying presencial i dura 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 12 mesos a l’any reproduint més enllà de l’àmbit escolar les situacions d’assetjament. I encara pitjor: deixant-hi un rastre que després serà difícil d’esborrar, tant per als assetjats com per als assetjadors.
Cal educar en l’ús correcte de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’alumnat i a les famílies i destacar-ne els seus valors positius.
_____________________________________INTERVENCIÓ_____________________________________
8. TENIR DRET A ALERTAR AMB SEGURETAT.
Alertar no és delatar. És sumar la teva veu perquè l’aula sigui millor, l’escola sigui millor i la societat sigui millor. Hem de dotar l’alumnat de les eines necessàries perquè puguin fer-ho de manera anònima i sense posar-se en risc.
El pla d’acció tutorial i el pla de convivència haurien d’incloure explícitament la gestió de les alertes.
9. NO ETIQUETAR.
Hi ha assetjats, assetjadors i observadors, i d’una manera o una altra tots pateixen el bullying perquè conviure amb qualsevol mena de violència afecta el benestar comú.
Volem que les escoles puguin convertir-se en ESCOLES PER LA CONVIVÈNCIA, CONTRA EL ‘BULLYING’, EL MASCLISME, EL RACISME, LA XENOFÒBIA, L’HOMOFÒBIA I QUALSEVOL MENA DE DISCRIMINACIÓ.
10. ESCOLTAR LES VÍCTIMES DE L’ASSETJAMENT DINS I FORA DE L’AULA.
Els menors d’edat que fan i pateixen una agressió tenen dret a ser escoltats sense ser desqualificats. Només així podran fer-se responsables del dolor que han causat, el que han patit i les seves conseqüències.
______________________________________RESTITUCIÓ______________________________________
11. LES VÍCTIMES PODEN COMENÇAR DE NOU.
Tant si volen marxar del centre com si s’hi volen quedar, les víctimes del bullying mereixen tenir dret a una nova oportunitat. I les escoles han de fomentar-ne el benestar i si s’escau oferir-los l’acollida i integració en altres centres.
12. LES VÍCTIMES TENEN DRET A UNA RESTITUCIÓ.
Les autoritats educatives i l’entorn de l’alumnat han de fomentar:
– Que es reconegui la situació públicament.
– Que l’assetjador pugui demanar perdó.
– Que tothom es faci càrrec de les conseqüències i la responsabilitats del que ha passat.
Manifest fet per la Lolita Bosch del Col·lectiu FU – Campus Lolita i signat l’any 2017.
Amb la Fundació del Futbol Club Barcelona i :
Anna Folch – Presidenta UNICEF Catalunya
Arcadi Oliveres – Activista contra la violència
Beatriz Patraca – Col·lectiu FU
Elisabet Escayola – Psicoanalista de l’Escola Europea
Elisabeth Salichs – Assessora de la Síndica de Greuges de Barcelona
Ester Albert i Xavier Montoliu (mare i pare de l’Alan)
Esther Morillas – Save the children
Francisco Cobacho – Pèrit judicial informàtic forense, especialista en ciberbullying i ciberadiccions
Gemma Carbó – Presidenta de la Càtedra UNESCO i de Conarte Internacional
Joan Martori – Professor de Secundària Josep Fígols
Jordi Collel – Psicopedagog
Laura Sabaté – Fundació FCBarcelona
Mària Vallés – Fundació FCBarcelona
Maria Assumpció Vilà – Síndica de Greuges de Barcelona
Maria Teixidor – Fundació FCBarcelona
Mariona Miret – Fundació FCBarcelona
Marta Tena – Testimoni
Sílvia Carrasco – Coordinadora Grup EMIGRA-Subdirectora Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (UAB)