· Test sanador · Prova'ls gratis!

I si el problema no fos que no saps explicar què t’ha passat, sinó que encara no has trobat les paraules per fer-ho?

Quan ens passa alguna cosa que ens fa mal, no sempre sabem explicar-la. De vegades repetim una història que no acaba de dir el que volem dir, o ens falten paraules o les que tenim no ens serveixen. I quan no podem explicar-nos, és més molt difícil entendre’ns i fer-nos entendre.

Escriure per sanar pot ajudar-te a buscar aquestes paraules, escoltar què dius quan ningú parla per tu i descobrir altres maneres d’explicar-te. No perquè el que has viscut canviï, sinó perquè pots canviar la manera de relacionar-t’hi.

Potser no necessites explicar-te millor. Potser necessites tornar a explicar-te des de tu.

Respon aquestes dotze preguntes sense pensar gaire i després en parlem.

Pensa en alguna cosa que et costi explicar. No cal que sigui la més important. Només una que, quan intentes posar-la en paraules, no acaba de quedar com voldries. Què és el que més s’hi assembla?

A. Sé què va passar, però explicar l'experiència no explica del tot què em va passar a mi. B. No hi ha un fet concret. Em costa explicar com estic o què em passa per dins. C. Sé què penso o què sento davant de certes coses, però em costa trobar una manera de dir-ho que m’acosti als altres.

Ara prova una cosa. No expliquis res. Escriu mentalment només: «Jo era...» Què et ve més fàcilment després?

A. Qui era abans que passés alguna cosa. B. Qui soc quan ningú em pregunta com estic. C. Qui soc quan miro les altres persones i el món que m’envolta.

Hi ha coses que, quan les expliques moltes vegades, acaben tenint una versió oficial. La que coneixen les altres persones. La que tu mateixa repeteixes. Si poguessis apartar aquesta versió durant cinc minuts, què voldries recuperar?

A. Una part del que va passar que gairebé mai explico. B. Una cosa que em passa i que ni jo mateixa sé expressar massa bé. C. Una cosa que penso i que acostumo a callar, simplificar o explicar malament.

Completa aquesta frase sense pensar gaire: «El que ningú acaba d’entendre és...»

A. ...què va significar per mi allò que vaig viure. B. ...com em sento realment. C. ...per què hi ha coses del món, dels altres o de la manera com vivim que m’afecten tant.

Ara canvia una sola paraula. En lloc de preguntar-te «què em passa?», pregunta’t «què necessito?» Quina resposta apareix primer?

A. Necessito poder explicar una història sense quedar-hi atrapada. B. Necessito entendre’m una mica millor. C. Necessito trobar una manera de relacionar-me amb el que m’envolta sense perdre’m jo.

Pensa en una frase que algú hagi dit sobre tu i que no t’expliqui bé. Pot ser petita. Fins i tot benintencionada. Què et vindria més de gust fer-hi?

A. Explicar què falta perquè aquella versió s’assembli a la meva història. B. Treure-la del mig i provar d’explicar-me sense començar pel que les altres persones veuen en mi. C. Preguntar-me quantes coses penso sobre mi perquè he après a mirar-me amb els ulls dels altres.

Escriu mentalment dues frases: «Això és el que va passar.» «Això és el que em passa quan ho explico.» Què notes?

A. Que no són la mateixa història. B. Que em resulta més fàcil la segona que la primera, perquè el que necessito explicar no comença en un fet. C. Que el que em passa quan explico alguna cosa també depèn de davant de qui soc i de com crec que serà escoltada.

Ara imagina que durant una pàgina sencera no has de ser justa, coherent, amable ni tenir raó. Només has de ser precisa. Què creus que apareixeria?

A. Una versió més meva d’alguna cosa que he viscut. B. Alguna cosa que sento i que acostumo a corregir abans fins i tot de dir-la. C. Alguna cosa que penso sobre els altres o sobre el món i que encara no he pogut mirar prou bé.

Pensa en una cosa que dius sovint: «Soc així.» Ara treu «soc» i posa-hi «estic». Què canvia?

A. Alguna cosa que em va passar deixa de semblar una definició de qui soc. B. Alguna cosa que semblava fixa potser pot moure’s. C. Alguna cosa que creia només meva potser també té a veure amb el lloc, les relacions o el món en què visc.

Si poguessis explicar una cosa sense haver de convèncer ningú, què desapareixeria primer?

A. La necessitat de demostrar que el que vaig viure va ser com jo dic. B. La necessitat de justificar per què em sento com em sento. C. La necessitat que l’altra persona estigui d’acord amb mi per poder parlar-hi.

Pensa només en com estàs avui. Si haguessis de posar una paraula en algun lloc de la teva vida on ara mateix en falta una, on la posaries?

A. En alguna cosa que he viscut i que encara necessito explicar-me amb les meves paraules. B. En alguna cosa que em passa per dins i que encara no acabo d’entendre. C. En alguna cosa de la manera com visc amb els altres i amb el món que necessito mirar d’una altra manera.

I ara acaba aquesta frase: «Si pogués trobar les paraules...»

A. ...potser podria tornar a explicar-me una cosa que m’ha passat sense que aquella història expliqués qui soc. B. ...potser entendria millor què em passa i podria començar a moure alguna cosa. C. ...potser podria habitar el món d’una manera més serena, més conscient i més justa.

Nom i cognoms

Correu electrònic

ABANS DE MARXAR, COMPTA QUANTES RESPOSTES A, B i C HAS TRIAT!

Majoria d'A Majoria de B Majoria de C

Per tal de veure les respostes, cal que acceptis les condicions de privacitat del Campus Lolita que pots llegir al peu d¡aquesta pàgina.

ESPAÑOL

· Test sanador · Prova’ls gratis!

I si el problema no fos que no saps explicar què t’ha passat, sinó que encara no has trobat les paraules per fer-ho?

Utilizamos cookies para asegurar que damos la mejor experiencia al usuario en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.