· Test sanador · Quan hi tornes escrivint

I si pensar-hi i escriure-ho no fessin exactament la mateixa feina i no tinguessin el mateix efecte en el teu cos?

Pots haver entès moltes coses del que t’ha passat i, tot i així, continuar-hi tornant una vegada i una altra. Entendre per què et passa alguna cosa és important, però no sempre modifica la història que continues explicant-te per dins, les paraules amb què la recordes ni el lloc que ocupa en la teva vida.

Escriure per sanar no substitueix la teràpia ni intenta fer la mateixa feina. Et proposa una altra cosa: convertir allò que et torna al cap en material que pots posar davant teu, mirar, ordenar, qüestionar, explicar des de llocs diferents i reescriure sense modificar els fets. Perquè una cosa és saber què t’ha passat i una altra és descobrir com t’ho estàs explicant.

Potser no necessites pensar-hi més. Potser necessites descobrir què passa quan ho escrius.

Respon aquestes dotze preguntes sense pensar gaire i després en parlem.

Hi ha una cosa que et torna al cap. Avui no intentis entendre per què. Pregunta’t una altra cosa: què fa cada vegada que torna?

A. Em porta de nou a una cosa que vaig viure. B. Em torna a una sensació, encara que no estigui pensant en cap fet concret. C. Em fa mirar d’una determinada manera els altres, els vincles o el món.

Imagina que pots treure aquest pensament del cap i deixar-lo damunt d’una taula. Ara ja no és dins teu. És davant teu. Què miraries primer?

A. Quina part de la història continua reclamant la meva atenció. B. Què em passa a mi cada vegada que apareix. C. Què m’ha fet començar a creure sobre els altres o sobre la vida.

Hi ha coses que podem explicar perfectament i que, malgrat tot, continuen fent-nos preguntes. Quina pregunta reconeixes més?

A. Per què continuo tornant justament a aquesta part del que va passar? B. Per què saber d’on ve no fa que deixi de sentir-ho? C. Quines coses que penso ara van començar després d’allò?

Si haguessis d’escriure durant deu minuts sobre això, però t’estigués prohibit explicar què va passar, què escriuries?

A. Una cosa molt petita que encara recordo. B. Què noto en mi quan hi torno. C. Alguna cosa que ha canviat en la meva manera de relacionar-me amb els altres o amb el món.

Pensa en una frase que t’hagis dit moltes vegades sobre això. Ara imagina que al final hi poses: «...o potser no.» Què passa?

A. Apareix una altra manera d’explicar una part de la història. B. Em sorprèn descobrir que una cosa que donava per certa potser es pot moure. C. Em fa qüestionar una conclusió que havia tret sobre les persones o sobre la vida.

Si cada vegada que hi tornes mentalment recorres un camí conegut, on creus que hi ha la porta que gairebé mai obres?

A. En una part del que va passar que sempre explico de pressa. B. En alguna cosa que sento però que acostumo a convertir immediatament en una explicació. C. En tot el que aquella experiència m’ha fet donar per fet des d’aleshores.

Avui pots conservar una sola certesa sobre allò que has viscut. La resta queda provisionalment en suspens. Quina conserves?

A. Sé què vaig viure, encara que pugui continuar descobrint què significa per mi. B. El que sento és real, encara que encara no sàpiga què fer-ne. C. Puc revisar la manera com interpreto el que m’envolta sense negar el que he après.

Imagina que trobes una pàgina escrita per tu fa cinc anys sobre això. Hi ha una frase que avui ja no escriuries igual. Què creus que hauria canviat?

A. La manera com explico el que em va passar. B. La manera com parlo de mi. C. La manera com parlo dels altres o del món.

Què et sorprendria més descobrir després d’escriure deu pàgines sobre una cosa que creies que ja havies pensat molt?

A. Que hi havia una part de la història que gairebé no havia mirat. B. Que havia après a explicar-me què em passa, però no necessàriament a escoltar què necessito. C. Que algunes de les meves certeses actuals van néixer d’una experiència concreta.

Acaba aquesta frase sense buscar la resposta més sensata: «Potser continuo pensant-hi perquè...»

A. ...encara hi ha una part de la història que no sento explicada des de mi. B. ...hi ha alguna cosa dins meu que encara necessita atenció. C. ...allò va canviar alguna cosa en la manera com entenc els altres o la vida.

Ara fes una cosa estranya: imagina que el pensament torna demà, però tu no li preguntes «per què tornes?». Què li preguntes?

A. Quina part encara no he explicat? B. Què necessites de mi avui? C. Què m’estàs fent mirar sempre de la mateixa manera?

Has passat onze preguntes tornant a una cosa que ja havies pensat moltes vegades. Però aquesta vegada no has intentat arribar a una explicació. Què has fet diferent?

A. He començat a mirar com m’explico una cosa que he viscut. B. He mirat què em passa quan hi torno, no només per què hi torno. C. He començat a mirar què ha fet aquesta història amb la meva manera d’entendre els altres i el món.

Nom i cognoms

Correu electrònic

ABANS DE MARXAR, COMPTA QUANTES RESPOSTES A, B i C HAS TRIAT!

Majoria d'A Majoria de B Majoria de C

Per tal de veure les respostes, cal que acceptis les condicions de privacitat del Campus Lolita que pots llegir al peu d'aquesta pàgina.

ESPAÑOL

· Test sanador · Quan hi tornes escrivint

I si pensar-hi i escriure-ho no fessin exactament la mateixa feina i no tinguessin el mateix efecte en el teu cos?

Utilizamos cookies para asegurar que damos la mejor experiencia al usuario en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.