I si t'adonessis que la literatura no té a veure amb la història que expliques sinó des del lloc on la mires?
No cal que t’hagin passat coses extraordinàries per tenir alguna cosa per explicar. La vida és extraordinària per a tothom! I la literatura és plena de persones que, com tu i com jo, mengen, treballen, estimen, esperen, s’equivoquen, cuiden algú, tornen a casa, recorden una conversa o miren per una finestra. El que converteix una vida en literatura no és que sigui excepcional. És què hi veus quan aprens a mirar-la.
Una història no neix només del que passa. Pot néixer d’una contradicció, d’una cosa que algú no va dir, d’un gest que recordes sense saber per què, d’una decisió minúscula, d’una persona que sempre feia el mateix, d’un objecte que ha sobreviscut trenta anys en un calaix o d’aquell dia aparentment igual als altres que, per alguna raó, encara recordes.
Potser el problema no és que a la teva vida no hi hagi històries. Potser encara no has après a veure-les.
Respon aquestes dotze preguntes sense pensar gaire i després en parlem.
