Acabar un text és un dels punts més difícils del procés d’escriptura. Moltes persones comencen, desenvolupen, però no tanquen. I això fa que acumulin textos oberts, incomplets, que no arriben a funcionar. El problema no és escriure, és no saber quan i com acabar. Escriure també és saber tancar. Si vols començar a treballar aquest punt amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és el final
Moltes persones pensen que no saben acabar perquè no troben un bon final.
Però això no és el que passa.
El problema és:
— no haver construït el text
— no tenir una direcció clara
— no haver pres decisions
Un text no es pot acabar si no està construït.
Escriure no és allargar
Un error habitual és allargar el text perquè no saps acabar-lo.
Afegir:
— més idees
— més frases
— més explicacions
Però això no resol res.
Allargar no és acabar.
Escriure és tancar
Acabar un text vol dir tancar-lo.
Donar-li una forma completa.
Saber que arriba a un punt.
Aquest és el canvi important.
El paper dels exercicis
Els exercicis ajuden a practicar el tancament.
Perquè:
— tenen límits
— tenen estructura
— obliguen a acabar
Pots treballar aquest punt amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense límits, és difícil acabar.
Escriure és decidir quan parar
Un text s’acaba quan decideixes parar.
No quan s’esgota.
No quan no saps què més dir.
Sinó quan:
— ja has construït
— ja has dit el que calia
— el text se sosté
Aquest és el criteri.
El problema de no decidir
Moltes persones no acaben perquè no decideixen.
I això fa que:
— el text s’allargui
— es repeteixi
— perdi força
Acabar és decidir.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps quan acabar
— dubtes
— et bloqueges
Amb mètode:
— veus el text
— construeixes
— tanques
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir una unitat
Un text acabat és una unitat.
Té:
— inici
— desenvolupament
— tancament
Sense això, queda obert.
El problema del text obert
Quan un text no està acabat:
— sembla incomplet
— no arriba
— no funciona
Encara que tingui parts bones.
Escriure és revisar
Acabar un text també implica revisar.
Quan:
— tornes
— ajustes
— construeixes
veus si està acabat.
El problema de no tornar al text
Moltes persones no revisen abans de tancar.
I això limita el resultat.
Perquè:
— no ajusten
— no construeixen
— no defineixen
Revisar és essencial.
Escriure és reescriure
Un text s’acaba en la reescriptura.
Quan:
— ajustes
— elimines
— dones forma
Aquest és el moment real.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
Escriure amb continuïtat
Acabar un text no passa en un sol moment.
Necessita:
— temps
— revisió
— continuïtat
Sense això, queda a mig camí.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per acabar.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si revises
— si ajustes
— si continues
el text es tanca.
El problema de voler acabar perfecte
Moltes persones no acaben perquè volen un final perfecte.
I això les bloqueja.
Perquè:
— dubten
— allarguen
— no tanquen
Acabar no és perfecció.
És decisió.
Del text al projecte
Quan aprens a acabar textos:
— construeixes millor
— avances més
— tens més claredat
I això et permet treballar en projectes més grans.
Si vols aprofundir en aquest procés, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu també es defineix en el final.
Quan:
— tanques
— ajustes
— construeixes
això es fa visible.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar a saber acabar.
Has de començar i arribar-hi.
Aquest és el punt.
El següent pas
Si vols deixar d’acumular textos oberts i començar a tancar-los de veritat, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de començar.
Es tracta d’acabar.
I continuar.
