Hi ha una pregunta que ens han fet centenars de vegades al llarg dels anys. «Per on començo?» És una pregunta aparentment senzilla, però gairebé mai no té una resposta única. Hi ha qui arriba amb una llibreta plena d’idees i encara no ha escrit cap pàgina. Hi ha qui porta deu anys treballant en la mateixa novel·la i sent que s’ha perdut. Hi ha qui ha fet altres cursos d’escriptura, ha llegit molts manuals i domina perfectament els conceptes tècnics, però encara no acaba de trobar una veu pròpia. També hi ha qui no busca escriure una novel·la immediatament, sinó aprendre a llegir literatura d’una altra manera perquè intueix que només canviant la mirada canviarà també la seva escriptura.
Per això mai no hem cregut que totes les persones hagin de començar pel mateix lloc. Ens agraden les escoles que respecten els ritmes, però encara ens agraden més les escoles que entenen que cada procés creatiu és diferent. La literatura no és una cadena de muntatge. No hi ha un punt de partida universal ni un calendari que serveixi per a tothom. Cada manuscrit demana una cosa diferent perquè cada autora també arriba amb una història, unes lectures i unes preguntes diferents.
Aquesta és una de les idees que dona forma a tot el Campus Lolita. Quan diem que som una escola artesana no estem parlant només de grups petits o d’un tracte proper. Estem parlant d’una manera concreta d’entendre l’aprenentatge. Igual que un artesà no treballa totes les peces exactament igual, nosaltres tampoc no acompanyem tots els processos de la mateixa manera. El nostre objectiu no és que totes les alumnes avancin al mateix ritme. És que cadascuna pugui avançar des del lloc on és.
Per això abans d’escollir una proposta recomanem dedicar una estona a mirar quin recorregut et proposem. No és un qüestionari comercial. És una manera d’entendre quin tipus d’acompanyament pot tenir més sentit segons el moment en què et trobes. Hi ha persones que necessiten una estructura molt clara. D’altres prefereixen construir el seu propi itinerari. Algunes volen compartir el procés amb un grup estable i d’altres necessiten més autonomia. No hi ha una opció millor que una altra. Hi ha recorreguts diferents perquè també hi ha formes diferents d’aprendre literatura.
Aquesta manera de treballar està profundament relacionada amb el Mètode Mandarina. Sovint es presenta com un mètode per escriure, però nosaltres preferim definir-lo com una manera d’aprendre a mirar. Els grills no són fases que totes les alumnes hagin de superar al mateix temps. Són dimensions de la literatura que cadascú necessita explorar quan el seu text ho demana. Hi ha qui necessita treballar durant mesos la construcció dels personatges i hi ha qui descobreix que el problema real és la mirada amb què estava explicant la història. El mètode no obliga ningú a seguir una línia recta. Al contrari. Permet entrar per diferents portes i anar construint una comprensió cada vegada més profunda del text.
Aquesta és també la raó per la qual al Campus parlem de recorreguts i no de cursos. Un curs acostuma a tenir un principi i un final molt definits. Un recorregut és una altra cosa. Accepta que escriure una novel·la necessita temps, que les preguntes maduren lentament i que, de vegades, una persona necessita aturar-se en un punt concret abans de continuar avançant. Pots conèixer tots els recorreguts del Campus Lolita i descobrir que no estan organitzats per dificultat, sinó per necessitats diferents.
Algunes autores prefereixen treballar amb molta autonomia. Per a elles vam crear el Recorregut Immersiu Propi, que permet avançar al teu ritme mantenint tota l’estructura del mètode. Altres, en canvi, necessiten que la lectura compartida formi part del procés. Quan el manuscrit ja està força avançat, el Grup de Lectures per Zoom es converteix en un espai privilegiat per aprendre a llegir el propi text amb una profunditat que sovint és impossible quan es treballa en solitari.
El més important, però, és entendre que cap d’aquests espais existeix per arribar més ràpid al final. La literatura gairebé mai no premia la rapidesa. Premia la capacitat d’observar millor. Cada alumna avança quan la seva mirada es fa més precisa, no quan acumula més pàgines. Hi ha novel·les que necessiten un any i d’altres que en necessiten cinc. Hi ha persones que escriuen cada dia i d’altres que només poden dedicar-hi unes hores cada setmana. El ritme no determina la qualitat del procés. El que la determina és la profunditat amb què una autora és capaç de continuar fent-se preguntes sobre les persones que està escrivint.
Si encara estàs intentant descobrir si aquest és el teu lloc, et recomanem començar per Vols escriure?. És probablement la pàgina que millor explica la nostra manera d’entendre la literatura abans fins i tot de parlar dels diferents recorreguts. I, si prefereixes acostar-t’hi sense cap pressa, pots començar simplement subscrivint-te a la newsletter del Campus Lolita. Fa molts anys que compartim reflexions sobre literatura, lectura, comportament humà i procés creatiu perquè creiem que una escola no comença el dia que una persona es matricula. Comença molt abans, quan algú descobreix que escriure no és només aprendre una tècnica, sinó aprendre una manera completament nova de mirar les persones.
