Una de les primeres coses que intentem fer quan escrivim una novel·la és entendre els nostres personatges. Ens preguntem com són, què volen, què els fa por i què esperen de la vida. És una feina necessària, però també amaga un petit perill. Sense adonar-nos-en, podem acabar construint personatges massa ordenats. Persones que sempre reaccionen igual, que són coherents en totes les situacions i que, d’alguna manera, semblen saber perfectament qui són.
La realitat funciona d’una altra manera.
Les persones convivim amb contradiccions cada dia. Podem estimar profundament algú i, al mateix temps, necessitar allunyar-nos-en. Podem defensar una idea durant anys i descobrir, de sobte, que ja no hi creiem tant. Podem actuar amb una gran generositat en un moment i ser profundament egoistes en el següent. Aquestes contradiccions no són errors de construcció. Formen part de la nostra manera d’existir. I és precisament aquí on la literatura troba un dels seus territoris més fèrtils.
Quan una novel·la intenta eliminar aquestes esquerdes, els personatges es tornen previsibles. El lector deixa de descobrir-los perquè ja sap com reaccionaran. En canvi, quan una autora és capaç d’acceptar que els seus personatges també poden sorprendre-la, el llibre guanya profunditat. No perquè passi res més espectacular, sinó perquè cada decisió sembla néixer d’una vida interior real i no d’una necessitat de la trama.
Per això les grans novel·les gairebé mai no expliquen persones perfectes. Ens mostren personatges que canvien, que dubten, que es contradiuen i que moltes vegades ni tan sols entenen del tot per què fan el que fan. Igual que nosaltres. La literatura no busca coherència absoluta. Busca veritat. I la veritat humana gairebé sempre és més contradictòria del que ens agradaria reconèixer.
Aquesta manera de treballar és també el centre de el Mètode Mandarina del Campus Lolita. Els grills no existeixen per controlar el manuscrit ni per convertir l’escriptura en una seqüència de passos previsibles. Existeixen perquè cada autora pugui observar els seus personatges des de perspectives diferents. Sovint un grill no aporta una resposta. El que fa és qüestionar una certesa. I moltes vegades és just aquest dubte el que permet que la novel·la faci un pas endavant.
Per això també treballem a partir de recorreguts literaris adaptats al moment de cada autora. Hi ha qui necessita descobrir la seva veu. Hi ha qui necessita aprofundir en els personatges. Hi ha qui arriba convençut que el problema és l’estructura i acaba descobrint que el que realment necessita és mirar amb més honestedat les contradiccions dels seus protagonistes. No hi ha dos manuscrits iguals perquè no hi ha dues mirades iguals.
Quan una persona ens pregunta quin recorregut és el més adequat, preferim convidar-la a llegir la pàgina on expliquem quin recorregut et proposem segons el teu moment literari. La nostra feina no consisteix a decidir què ha d’aprendre primer. Consisteix a entendre en quin punt es troba el seu procés creatiu. Una escola artesana acompanya persones, no programes.
Algunes autores desenvolupen aquesta mirada treballant amb calma dins de l’Immersiu Propi del Campus Lolita. Altres necessiten contrastar constantment el seu manuscrit amb altres lectores i participen al Grup de Lectures per Zoom per a textos avançats o acabats. Compartir una novel·la és descobrir que cada persona veu contradiccions diferents, interpreta silencis diferents i detecta preguntes que l’autora encara no havia estat capaç de formular. Aquesta diversitat no complica el llibre. L’enriqueix.
Amb els anys també hem vist que aquest aprenentatge modifica la manera de viure. Qui passa molt de temps construint personatges deixa d’esperar coherència absoluta de les persones reals. Aprèn que tots canviem segons el context, segons la por, segons les pèrdues i segons les persones que tenim al davant. Descobreix que comprendre una contradicció és molt més útil que intentar eliminar-la. La literatura no ens promet un món més ordenat. Ens ofereix una mirada més àmplia per habitar-lo.
Si encara no coneixes aquesta manera d’entendre l’escriptura, pots començar per Vols escriure?, la pàgina que explica la filosofia del Campus Lolita i la nostra manera d’acompanyar les autores. I si prefereixes descobrir-la a poc a poc, també pots començar llegint la newsletter del Campus Lolita, on compartim regularment reflexions sobre literatura, lectura i comportament humà. Perquè escriure una novel·la no consisteix a construir personatges que sempre actuen igual. Consisteix a crear persones tan profundament humanes que les seves contradiccions acabin semblant-nos tan inevitables com les nostres.
