Durant anys ens han repetit que, per escriure bé, cal llegir molt. És un bon consell, però també és incomplet. Hi ha persones que han llegit centenars de novel·les i, tanmateix, quan s’asseuen davant d’un full en blanc continuen sentint que no saben per on començar. No és perquè no hagin llegit prou. Moltes vegades és perquè han llegit d’una manera que no els permet veure què està passant realment dins dels llibres.
Llegir una novel·la com a lector i llegir-la com a escriptora són dues experiències completament diferents. El lector es deixa portar per la història. Vol saber què passarà, qui estima qui, quin secret s’amaga darrere d’una família o com acabarà resolent-se un conflicte. L’escriptora també viu tot això, però al mateix temps observa una altra cosa. Es pregunta per què aquella escena apareix exactament en aquell moment. Per què un personatge calla quan seria més fàcil parlar. Per què una conversa aparentment insignificant acaba canviant el sentit de tot el llibre cent pàgines més tard. Sense adonar-se’n, està llegint la mirada de l’autora.
Aquest canvi és profund perquè transforma la relació amb la literatura. Els llibres deixen de ser només històries que ens emocionen. Es converteixen en mestres silenciosos. Cada novel·la ens mostra una manera diferent d’observar les persones. Cada autora ens ensenya què mira, què decideix deixar fora del text i què considera essencial perquè el lector entengui una vida sense necessitat que ningú li l’expliqui.
És també aquí on neix una part molt important del treball que fem al Campus Lolita. Quan expliquem el Mètode Mandarina, moltes persones pensen que es tracta d’un sistema per escriure millor. Però, abans de res, és una manera d’aprendre a llegir millor. Els grills obliguen a mirar una novel·la des de perspectives diferents. No ens interessa només saber si una escena funciona. Ens interessa entendre per què funciona. Quina decisió ha pres l’autora. Quina pregunta hi ha al darrere. Quina mirada sosté tota aquella història.
Per això també diem que la literatura no és només una tècnica narrativa. És una manera de pensar. Una persona que ha après a llegir literàriament també comença a mirar diferent les converses, les relacions i els conflictes que troba fora dels llibres. Descobreix que les persones gairebé mai no fan només allò que sembla. Aprèn a escoltar els silencis. A desconfiar de les explicacions massa ràpides. A entendre que una contradicció explica molt més sobre una vida que qualsevol etiqueta.
Aquest procés necessita temps i, sobretot, necessita respectar el ritme de cada autora. Per això al Campus no organitzem l’aprenentatge com una successió de cursos independents. Preferim construir recorreguts que s’adapten al moment literari de cada persona. Hi ha qui arriba perquè encara no ha començat a escriure i necessita construir aquesta mirada des dels fonaments. Hi ha qui porta anys escrivint i descobreix que el que realment li faltava era aprendre a llegir el seu propi manuscrit amb més profunditat.
Quan una persona ens pregunta per on començar, gairebé mai no responem parlant de nivells o de dificultat. Preferim convidar-la a llegir la pàgina on expliquem quin recorregut et proposem segons el moment en què et trobes. Ens sembla molt més honest començar per les necessitats de cada autora que no pas intentar encaixar totes les persones dins del mateix itinerari.
Aquesta mateixa filosofia explica que hi hagi persones que trobin el seu espai treballant de manera autònoma a través de l’Immersiu Propi, mentre que altres necessiten compartir les seves lectures i els seus dubtes dins del Grup de Lectures per Zoom per a textos avançats o acabats. Llegir amb altres escriptores no serveix només per rebre comentaris. Serveix, sobretot, per descobrir que cada lectura amplia la nostra mirada i ens ajuda a veure dimensions del text que, tot sols, difícilment hauríem detectat.
Potser aquest és un dels grans regals que ofereix la literatura. Ens acostuma a conviure amb la complexitat. Ens recorda que les persones no són personatges plans, que les relacions no poden resumir-se en una sola explicació i que comprendre exigeix molta més paciència que jutjar. Quan una autora aprèn a llegir així, inevitablement també acaba escrivint d’una altra manera.
Si encara no coneixes aquesta manera d’entendre l’escriptura, et recomanem començar per la pàgina Vols escriure?, on expliquem la filosofia del Campus Lolita. I si prefereixes anar descobrint-la sense pressa, també pots començar rebent la newsletter del Campus, on compartim regularment reflexions sobre literatura, lectura i comportament humà. Perquè, abans d’aprendre a escriure una novel·la, hi ha una cosa encara més important: aprendre a llegir les persones amb una profunditat que només la literatura ens permet entrenar.
