Hi ha una cosa que passa molt sovint quan escrius:
et compares.
Amb altres textos.
Amb altres escriptors.
Amb llibres publicats.
I això genera una sensació molt concreta:
no estàs a l’alçada.
El problema no és comparar-te
Comparar-te és automàtic.
És humà.
No és el problema en si.
El problema és el lloc que ocupa.
El gran error: comparar un procés amb un resultat
Moltes persones comparen:
el que estan escrivint ara
amb textos acabats
I això és injust.
Perquè no estan al mateix punt.
Escriure és un procés
El que tens ara:
— no està acabat
— no és definitiu
— no està treballat del tot
I això és normal.
Què passa quan et compares
Quan et compares constantment:
— dubtes
— et desanimes
— et bloqueges
— deixes d’escriure
I això pesa molt.
El problema real: no tenir una manera de treballar
Quan no tens estructura:
— no saps en quin punt estàs
— no saps què fer
— et mires des de fora
I això et porta a comparar-te.
Si estàs al principi, pots començar aquí: escriure des de zero →
El bloqueig apareix aquí
La comparació constant genera bloqueig.
Perquè:
— et fa sentir insuficient
— et fa dubtar
— et para
Si et passa, pots entendre millor aquest punt aquí: bloqueig en escriure →
Escriure no és competir
No estàs en competició.
No hi ha una mesura única.
No hi ha un estàndard universal.
El problema de mirar massa enfora
Quan mires massa els altres:
— et desconnectes del que fas
— perds el fil
— no avances
Escriure és tornar a tu
Al que estàs fent.
Al procés.
No al resultat dels altres.
El paper d’aprendre a escriure
Per deixar de comparar-te, has d’entendre què estàs fent.
En quin punt estàs.
Per això és clau entrar en un recorregut d’aprendre a escriure →
No tots els textos són comparables
Cada text està en un moment diferent.
Cada persona en un procés diferent.
El problema de voler estar a l’alçada
Voler estar a l’alçada des del principi bloqueja.
Perquè et posa una exigència impossible.
Escriure és construir des d’on ets
No des d’on voldries estar.
Què passa quan tens una estructura
Quan tens una manera de treballar:
— saps en quin punt estàs
— saps què fer
— no necessites comparar-te
I això ho canvia tot.
Un curs pot ajudar
No per dir-te si estàs millor o pitjor.
Sinó per donar-te una estructura pròpia.
Perquè et puguis situar.
Ho pots veure aquí: curs d’escriptura online →
Pots escriure un llibre sense comparar-te constantment
Sí.
Quan estàs dins del procés.
No fora.
Si aquest és el teu objectiu, pots veure-ho aquí: com escriure un llibre →
El problema no és els altres
És des d’on et mires.
Pots continuar igualment
Encara que dubtis.
Encara que et comparis.
Escriure és tornar al teu procés
Una vegada i una altra.
I si no pots pagar-ho
Si necessites suport, pots demanar una beca aquí: beques d’escriptura →
I ara què
No necessites deixar de comparar-te del tot.
Necessites tornar al que fas.
Continuar
No és ser millor que ningú.
És seguir.
I construir des d’aquí.
