Hi ha una por molt concreta que apareix quan escrius:
què pensaran els altres.
No sempre és evident.
No sempre es formula així.
Però hi és.
Apareix com:
— dubte
— autocensura
— bloqueig
— silenci
I fa una cosa molt clara:
et frena.
El problema no és l’opinió dels altres
El problema no és el que pensin.
El problema és el lloc que ocupa això mentre escrius.
El gran error: escriure pensant en qui ho llegirà
Moltes persones escriuen imaginant:
— qui ho llegirà
— què pensarà
— si agradarà
— si serà suficient
I això desplaça el procés.
Escriure no és exposar-se des del primer moment
És construir.
És treballar.
És explorar.
No és publicar immediatament.
Què passa quan penses massa en els altres
Quan l’opinió dels altres entra massa aviat:
— filtres el que escrius
— et limites
— et censures
— no avances
El problema real: no tenir una manera de treballar
Quan no tens estructura:
— no saps en quin moment estàs
— no saps què toca fer
— et mires des de fora
I això et porta a pensar en els altres.
Si estàs al principi, pots començar aquí: escriure des de zero →
El bloqueig apareix aquí
Quan escrius pensant en els altres:
— dubtes
— t’atures
— no continues
Si et passa, pots entendre millor aquest punt aquí: bloqueig en escriure →
Escriure és un espai intern
No extern.
No és un lloc per agradar.
És un lloc per construir.
El problema de voler agradar
Voler agradar massa aviat:
— et fa escriure des de fora
— et desconnecta
— et bloqueja
Escriure no és agradar
És poder escriure.
Això és el primer.
L’opinió dels altres arriba després
Quan el text està treballat.
Quan està construït.
No mentre està naixent.
El paper d’aprendre a escriure
Per poder separar aquests moments, necessites estructura.
Una manera clara de treballar.
Per això és clau entrar en un recorregut d’aprendre a escriure →
El problema de mirar massa enfora
Quan mires massa fora:
— perds el fil
— perds el procés
— no avances
Escriure és tornar a dins
Al que estàs fent.
Al que està passant.
No al que pensarà algú.
Què passa quan tens una estructura
Quan tens una manera de treballar:
— saps en quin moment estàs
— no et jutges des de fora
— pots continuar
I això ho canvia tot.
Un curs pot ajudar
No per preparar-te per agradar.
Sinó per donar-te una estructura.
Perquè puguis escriure sense aquest pes constant.
Ho pots veure aquí: curs d’escriptura online →
Pots escriure un llibre sense pensar constantment en els altres
Sí.
Quan estàs dins del procés.
No fora.
Si aquest és el teu objectiu, pots veure-ho aquí: com escriure un llibre →
El problema no és els altres
És quan entren massa aviat.
Pots escriure igualment
Encara que hi siguin.
Encara que apareguin.
Escriure és sostenir el teu espai
Encara que hi hagi soroll.
I si no pots pagar-ho
Si necessites suport, pots demanar una beca aquí: beques d’escriptura →
I ara què
No necessites deixar de pensar en els altres del tot.
Necessites saber quan no fer-los lloc.
Continuar
No és agradar.
És escriure.
I construir des d’aquí.
