Hi ha una cosa que passa molt sovint quan escrius:
t’estàs jutjant constantment.
Mentre escrius.
Quan rellegeixes.
Quan pares.
I això fa una cosa molt concreta:
t’atura.
El problema no és el que escrius
El problema és com ho mires.
Com ho valores.
Com ho jutges mentre encara ho estàs construint.
El gran error: escriure i jutjar al mateix temps
Moltes persones fan dues coses alhora:
— escriuen
— jutgen el que escriuen
I això és incompatible.
Perquè el judici talla el procés.
Escriure no és un espai de valoració
És un espai de construcció.
El judici ve després.
No durant.
Què passa quan et jutges
Quan et jutges mentre escrius:
— dubtes
— esborres
— corregeixes massa
— no avances
I això desgasta molt.
El problema real: no tenir una manera de treballar
Quan no tens estructura:
— no saps quan escriure
— no saps quan revisar
— tot es barreja
I això fa que el judici aparegui constantment.
Si estàs al principi, pots començar aquí: escriure des de zero →
El bloqueig apareix aquí
El judici constant porta al bloqueig.
Perquè et frena.
Et fa dubtar.
Et para.
Si et passa, pots entendre millor aquest punt aquí: bloqueig en escriure →
Escriure no és fer-ho bé
És poder fer-ho.
Encara que no sigui perfecte.
Encara que no estigui clar.
El problema de voler controlar el resultat
Quan vols controlar el resultat des del principi:
— filtres massa
— limites el que surt
— et bloqueges
Escriure és deixar aparèixer
No controlar.
No perfeccionar.
Deixar que el text es construeixi.
El judici ve després
Això és important.
No elimines el judici.
El desplaces.
Primer escrius.
Després revises.
El paper d’aprendre a escriure
Per poder separar aquestes fases, necessites estructura.
Una manera de treballar clara.
Per això és clau entrar en un recorregut d’aprendre a escriure →
El problema de revisar massa aviat
Quan revises mentre escrius:
— trenques el fil
— dubtes més
— avances menys
Escriure és construir sense jutjar
Al principi.
Després ja hi haurà temps per revisar.
Què passa quan tens una estructura
Quan tens una manera de treballar:
— saps quan escriure
— saps quan revisar
— el judici no interfereix
I això canvia tot.
Un curs pot ajudar
No per dir-te si està bé.
Sinó per donar-te una manera de treballar.
Perquè no hagis de jutjar constantment.
Ho pots veure aquí: curs d’escriptura online →
Pots escriure un llibre així
Sense jutjar cada frase.
Sense frenar-te constantment.
Construint.
Si aquest és el teu objectiu, pots veure-ho aquí: com escriure un llibre →
El problema no és el teu text
És el moment en què el jutges.
Pots escriure igualment
Encara que dubtis.
Encara que no t’agradi del tot.
I si no pots pagar-ho
Si necessites suport, pots demanar una beca aquí: beques d’escriptura →
I ara què
No necessites deixar de jutjar-te del tot.
Necessites fer-ho en el moment adequat.
Continuar
No és fer-ho perfecte.
És escriure sense parar-te.
I revisar després.
