Una de les preguntes més habituals quan escrius és aquesta:
Ho estic fent bé?
I darrere d’aquesta pregunta n’hi ha moltes altres:
— això té sentit?
— està ben escrit?
— val la pena continuar?
— algú ho entendria?
Aquest dubte no és puntual.
És constant.
I pot acabar ocupant més espai que l’escriptura mateixa.
El problema no és el dubte
Dubtar és normal.
És inevitable.
Forma part del procés d’escriure.
El problema no és dubtar.
El problema és no saber què fer amb aquest dubte.
Quan el dubte no té lloc, es converteix en bloqueig.
El gran error: voler saber-ho massa aviat
Moltes persones volen saber si escriuen bé des del principi.
Quan encara estan començant.
Quan el text encara no existeix del tot.
I això no és possible.
No pots saber si alguna cosa està bé quan encara s’està construint.
Escriure no és un resultat immediat
No és com respondre una pregunta correcta o incorrecta.
No hi ha una resposta única.
No hi ha un criteri clar des del primer moment.
És un procés.
I això genera inseguretat.
Què passa quan dubtes massa
Quan el dubte es posa al centre:
— t’atures constantment
— revises abans d’hora
— esborres el que acabes de fer
— no avances
I a poc a poc, deixes d’escriure.
El problema real: no tenir una manera de treballar
El dubte no és el problema.
El problema és no tenir estructura.
Perquè sense estructura:
— no saps quan continuar
— no saps quan revisar
— no saps què fer amb el que tens
I tot es barreja.
El bloqueig apareix aquí
Quan dubtes massa i no tens una manera de treballar, apareix el bloqueig.
I et paralitza.
No perquè no puguis.
Sinó perquè no saps com continuar.
Si et passa, pots entendre millor aquest punt aquí: bloqueig en escriure →
Escriure bé no és el primer objectiu
Això és clau.
No es tracta de fer-ho bé.
Es tracta de poder fer-ho.
De poder sostenir el procés.
De no abandonar.
Escriure és un procés
No és una prova.
No és un examen.
No és un resultat immediat.
És un procés llarg.
Amb fases diferents.
Amb moments de claredat i moments de dubte.
No pots jutjar un procés en marxa
Intentar saber si està bé mentre escrius és com parar constantment mentre camines per preguntar-te si estàs caminant bé.
T’atura.
Et desconnecta.
Et fa perdre el ritme.
Què necessites realment
No necessites saber si està bé.
Necessites:
— continuar
— avançar
— sostenir
I deixar el judici per més endavant.
El paper d’aprendre a escriure
Per poder sortir d’aquest dubte, has d’entendre què estàs fent.
No només escriure.
Entendre el procés.
Per això és clau entrar en un recorregut d’aprendre a escriure →
Escriure bé és una conseqüència
No és un objectiu inicial.
No és el punt de partida.
És el resultat d’un procés sostingut.
El problema de comparar-te
Moltes persones es comparen amb textos acabats.
Amb llibres publicats.
Amb escriptors amb experiència.
I això és injust.
Perquè tu estàs en procés.
I aquests textos no.
El problema de revisar massa aviat
Revisar abans d’hora trenca el procés.
Et fa dubtar.
Et fa corregir sense criteri.
Et fa perdre la direcció.
Escriure és construir
No és jutjar constantment.
No és corregir cada frase.
És construir alguna cosa que encara no existeix.
Què passa quan tens una estructura
Quan tens una manera de treballar:
— saps quan escriure
— saps quan revisar
— saps quan parar
I això ordena el dubte.
No desapareix.
Però deixa de bloquejar.
Un curs pot ajudar
No per dir-te si està bé.
Ni per validar-te.
Sinó per donar-te una estructura.
Una manera de treballar clara.
Ho pots veure aquí: curs d’escriptura online →
Pots escriure un llibre sense saber si està bé
Sí.
Perquè el sentit es construeix mentre escrius.
No abans.
Si aquest és el teu objectiu, pots veure-ho aquí: com escriure un llibre →
El dubte no desapareix
I això és important entendre-ho.
El dubte no marxa.
Però es transforma.
Deixa de ser un obstacle.
I passa a formar part del procés.
El problema no és no saber
És voler saber massa aviat.
Voler tenir certesa quan encara estàs construint.
Pots començar igualment
Encara que dubtis.
Encara que no estigui clar.
Encara que no sàpigues si està bé.
Si estàs al principi, pots entrar aquí: escriure des de zero →
I si no pots pagar-ho
Si necessites suport, pots demanar una beca aquí: beques d’escriptura →
I ara què
No necessites saber si està bé.
Necessites continuar.
Continuar
No és tenir seguretat.
No és tenir certesa.
És seguir.
I construir des d’aquí.
