Avançar en un projecte d’escriptura és el que marca la diferència entre tenir una idea i construir una obra. Moltes persones tenen projectes oberts que no avancen. Escriuen fragments, pensen, dubten, però no hi ha moviment real. El problema no és la falta de capacitat, és no tenir una manera de fer progressar el que ja han començat. Escriure no és només crear, és fer avançar. Si vols començar a treballar aquest punt amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és el projecte
Moltes persones pensen que el seu projecte no avança perquè no és prou bo.
Però això no és el que passa.
El problema és:
— no saber què fer després
— no tenir una estructura clara
— treballar de manera irregular
Un projecte no avança sol.
Escriure no és només començar
Començar un projecte és fàcil.
Avançar és més complex.
Perquè implica:
— prendre decisions
— sostenir una línia
— continuar
Aquest és el repte real.
El paper dels exercicis
Els exercicis no són només per començar.
També ajuden a desbloquejar projectes.
Perquè:
— generen material nou
— obren vies
— reactiven el procés
Pots activar aquest moviment amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense moviment, el projecte s’estanca.
Escriure és prendre decisions
Un projecte avança quan decideixes.
— què continua
— què s’elimina
— què es construeix
Sense decisions, no hi ha avanç.
El problema de no decidir
Moltes persones dubten constantment.
I això les bloqueja.
Perquè:
— no tanquen parts
— no avancen
— es queden al mateix lloc
Decidir és avançar.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps què fer
— et perds
— no avances
Amb mètode:
— avances per parts
— construeixes
— sostens
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir
Un projecte no és una acumulació de textos.
És una construcció.
Implica:
— ordenar
— connectar
— donar forma
Aquest és el treball real.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
El problema de treballar sense direcció
Quan treballes sense direcció:
— repeteixes
— et disperses
— no avances
Un projecte necessita una línia clara.
Escriure és continuar
L’avanç no depèn de grans moments.
Depèn de continuar.
Encara que sigui poc.
Perquè:
— mantens el fil
— avances
— construeixes
Aquest és el punt clau.
El problema de parar-se
Moltes persones s’aturen quan:
— no saben què fer
— es bloquegen
— dubten
I això trenca el projecte.
Per avançar, necessites tornar-hi.
Escriure amb continuïtat
La continuïtat és el que fa avançar un projecte.
Perquè:
— manté el ritme
— facilita el retorn
— construeix
Sense continuïtat, no hi ha avanç.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per avançar.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si continues
— si escrius
— si no abandones
el projecte es mou.
El problema de no revisar
Moltes persones escriuen però no revisen.
I això limita l’avanç.
Perquè:
— no construeixen
— no ajusten
— no defineixen
Revisar és avançar.
Escriure és reescriure
Quan tornes al text:
— el millores
— el construeixes
— avances
Aquest és el moviment real.
Del projecte al llibre
Quan avances:
— construeixes millor
— tens més claredat
— veus el conjunt
I això et permet arribar a una obra completa.
Si vols aprofundir en aquest procés, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu es consolida quan avances.
Quan:
— construeixes
— revises
— continues
això es defineix.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar a saber-ho tot.
Has de començar i avançar.
Aquest és el punt.
El següent pas
Si vols deixar de tenir projectes oberts i començar a fer-los avançar, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de començar.
Es tracta d’avançar.
I continuar.
