Hi ha una situació que es repeteix molt més del que sembla. Una persona que havia escrit durant anys, o que havia començat una novel·la amb entusiasme, descobreix un dia que ja no escriu. No és una decisió conscient. No acostuma a passar d’un dia per l’altre. Simplement arriba un moment en què el projecte queda aparcat. Primer durant una setmana. Després durant un mes. Després durant mig any. I quan aquella persona torna a mirar el manuscrit, gairebé no el reconeix.
Moltes vegades aquesta situació genera una gran tristesa. Perquè l’escriptura no era només una activitat. Era una part important de la pròpia identitat. Era un lloc de reflexió. Un espai de llibertat. Una manera d’entendre el món. I quan desapareix, moltes persones tenen la sensació que han perdut alguna cosa valuosa.
La pregunta apareix llavors gairebé inevitablement.
Com recupero les ganes d’escriure?
La resposta no acostuma a ser tan simple com sembla. Perquè moltes vegades el problema no és exactament la falta de ganes. De fet, moltes persones continuen pensant en els seus projectes. Continuen imaginant escenes. Continuen dient que algun dia reprendran aquell llibre. Continuen sentint una certa nostàlgia cada vegada que veuen algú parlant d’escriptura.
El problema acostuma a ser un altre.
Han perdut la relació quotidiana amb l’escriptura.
I recuperar aquesta relació necessita alguna cosa més que esperar que torni la inspiració.
Els grups per Zoom del Campus Lolita treballen precisament amb aquesta situació. Amb persones que no necessiten una idea nova, sinó una manera de reconnectar amb una part de si mateixes que havia quedat adormida.
Si vols conèixer els grups oberts aquest curs, pots fer-ho aquí:
Les ganes no acostumen a desaparèixer del tot
Una de les primeres coses que descobrim quan escoltem persones que fa temps que no escriuen és que moltes continuen tenint ganes d’escriure.
Potser no cada dia.
Potser no amb la mateixa intensitat que abans.
Però les ganes hi són.
El que ha desaparegut és el costum.
La pràctica.
L’hàbit.
La relació concreta amb el text.
Això és important perquè canvia completament la manera d’entendre el problema.
Si una persona ha perdut completament l’interès per escriure, probablement no estaria llegint aquesta pàgina.
La majoria de persones que arriben aquí continuen desitjant escriure.
Simplement no troben la manera de tornar-hi.
El cansament també escriu
Vivim en una cultura que acostuma a interpretar qualsevol dificultat com una manca de voluntat. Però moltes vegades el que hi ha darrere de l’abandonament de l’escriptura és una altra cosa.
Cansament.
Molt cansament.
Cansament físic.
Cansament emocional.
Cansament mental.
Durant anys moltes persones intenten mantenir la feina, la família, les responsabilitats i els projectes personals al mateix temps. I arriba un moment en què alguna cosa cau.
Molt sovint allò que cau és l’escriptura.
No perquè sigui menys important.
Precisament perquè no és urgent.
Ningú no ens reclama aquell capítol.
Ningú no ens exigeix acabar aquella novel·la.
I per això és fàcil posposar-ho indefinidament.
La por de tornar a començar
Hi ha una altra dificultat que apareix sovint.
La por.
No la por d’escriure.
La por de tornar a escriure.
Perquè moltes persones imaginen que haurien de reprendre el projecte exactament allà on el van deixar.
Com si res no hagués passat.
Com si els mesos o els anys transcorreguts no existissin.
I això resulta impossible.
Quan tornem a escriure, no som la mateixa persona.
Hem canviat.
Hem après coses.
Hem viscut experiències.
I el projecte també necessita ser mirat des d’aquest lloc nou.
Quan entenem això, resulta més fàcil deixar de lluitar contra el passat i començar a construir una relació nova amb l’escriptura.
Per què esperar les ganes acostuma a funcionar malament
Moltes persones pensen que tornaran a escriure quan tornin les ganes.
Però sovint passa exactament el contrari.
Les ganes apareixen després d’escriure.
No abans.
Quan recuperem una pràctica.
Quan tornem a mirar el manuscrit.
Quan compartim el projecte amb altres persones.
Quan tornem a reservar un espai per a nosaltres mateixes i nosaltres mateixos.
És llavors quan les ganes comencen a despertar.
Esperar-les passivament acostuma a ser una estratègia molt poc efectiva.
El valor d’un grup quan fa temps que no escrius
Moltes persones que han deixat d’escriure durant anys expliquen una experiència semblant quan entren en un grup.
Al principi senten vergonya.
Pensen que arriben tard.
Pensen que les altres persones escriuen més.
Pensen que han perdut el ritme.
Però després descobreixen una cosa important.
No són les úniques.
Hi ha moltes persones que han passat per processos semblants.
Moltes persones que han abandonat manuscrits.
Moltes persones que intenten recuperar una pràctica.
Moltes persones que necessiten reconstruir la confiança.
I aquesta descoberta acostuma a ser profundament alliberadora.
Escriure no és només produir
Una de les idees que més dificulten el retorn a l’escriptura és pensar que escriure significa produir moltes pàgines.
Però moltes vegades tornar a escriure comença d’una altra manera.
Comença llegint.
Comença prenent notes.
Comença revisant un text antic.
Comença escoltant altres persones que també escriuen.
Comença recuperant una mirada.
Quan entenem això, el retorn es fa molt menys intimidant.
Seguiment individualitzat dels processos
No totes les persones deixen d’escriure pels mateixos motius.
Algunes estan esgotades.
Altres estan bloquejades.
Altres han perdut confiança.
Altres simplement han perdut l’hàbit.
Per això els grups inclouen seguiment individualitzat.
L’objectiu és entendre què està passant en cada cas i ajudar cada persona a trobar una manera possible de tornar al text.
No una manera perfecta.
Una manera possible.
Primer, segon, tercer i màster
Els grups del Campus estan pensats tant per a persones que estan començant com per a persones que volen reprendre una pràctica abandonada. El recorregut permet avançar progressivament i construir una relació cada vegada més sòlida amb l’escriptura.
Si vols conèixer el grup de primer, pots fer-ho aquí:
Si ja tens experiència i busques un espai més avançat, pots consultar el màster aquí:
Per a persones que troben a faltar l’escriptura
Aquesta pàgina està pensada per a persones que encara pensen en aquell llibre que van deixar a mitges. Per a persones que encara senten una punxada cada vegada que algú parla d’escriure. Per a persones que no han perdut l’interès, però sí la pràctica. Per a persones que volen recuperar una part important de la seva vida.
Perquè moltes vegades les ganes no han desaparegut.
Simplement necessiten un lloc on tornar a créixer.
Reserva plaça als grups 2026/27
Els grups del curs 2026/27 ja estan oberts i les places són limitades perquè el seguiment pugui ser proper i cada projecte rebi l’atenció que necessita.
Pots consultar tota la informació aquí:
