Començar a escriure és el punt on moltes persones es queden aturades. No perquè no tinguin res a dir, sinó perquè no saben com entrar al procés. El començament pesa, genera dubte i sovint es converteix en una excusa per no fer res. Però escriure no comença amb una gran idea ni amb una decisió perfecta. Comença amb un moviment petit i sostingut. Si vols començar a construir aquesta base amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és no tenir idees
Moltes persones pensen que no poden començar perquè no tenen idees clares.
Però això no és el problema.
El problema és:
— no tenir una manera de començar
— esperar massa claredat
— no saber què fer amb el primer pas
Les idees apareixen escrivint.
No abans.
Escriure no és esperar
Un error habitual és esperar el moment adequat.
Pensar:
— “quan tingui una bona idea”
— “quan tingui temps”
— “quan ho tingui clar”
Però aquest moment no arriba.
I si arriba, no és suficient.
Escriure és començar igualment.
El paper dels exercicis
Els exercicis són la millor manera de començar.
Perquè:
— eliminen el bloqueig
— donen una entrada clara
— eviten pensar massa
Pots començar aquest procés amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense una entrada concreta, és molt fàcil no començar.
Escriure és fer
El primer pas no és entendre.
És fer.
Encara que:
— no tinguis clar què escrius
— dubtis
— no sàpigues cap a on va
Aquest és el moviment que activa el procés.
El problema de voler fer-ho bé
Moltes persones no comencen perquè volen fer-ho bé.
I això les bloqueja.
Perquè:
— s’exigeixen massa
— es jutgen
— no es deixen provar
Per començar, necessites deixar de voler fer-ho perfecte.
Escriure és generar material
Al principi, no construeixes textos acabats.
Generes material.
Frases.
Idees.
Fragments.
Aquest és el punt de partida.
Sense material, no hi ha res a treballar.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps com començar
— dubtes constantment
— et bloqueges
Amb mètode:
— tens una entrada
— tens un recorregut
— avances
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és continuar
Començar no és suficient.
El repte és continuar.
Perquè:
— el primer pas és fràgil
— el dubte apareix
— el bloqueig torna
Per això necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc.
El problema de parar-se
Moltes persones comencen però no continuen.
Perquè:
— no saben què fer després
— no veuen avenç
— es desanimen
Sense continuïtat, el començament no serveix.
Escriure amb continuïtat
La continuïtat transforma el començament en procés.
Perquè:
— mantens el fil
— generes material
— avances
Sense continuïtat, tot es queda a l’inici.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per començar.
Necessites començar.
Encara que sigui poc:
— si escrius
— si continues
— si no abandones
el procés es posa en marxa.
El problema de no revisar
Moltes persones escriuen però no tornen al text.
I això limita el procés.
Perquè:
— no construeixen
— no milloren
— no avancen
Revisar és el que transforma el material en text.
Escriure és reescriure
Quan tornes al que has escrit:
— entens
— ajustes
— construeixes
Aquest és el que dona forma.
Del començament al projecte
Quan comences de veritat:
— generes material
— avances
— tens més claredat
I això et permet construir projectes més grans.
Si vols entendre aquest pas, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu no apareix al començament.
Apareix després.
Quan:
— escrius
— revises
— continues
Aquest és el procés real.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar.
Has de començar avui.
Amb el que tens.
El següent pas
Si vols deixar de pensar en començar i començar a escriure de veritat, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de saber.
Es tracta de començar.
I continuar.
