Durant molts anys s’ha repetit que hi ha persones que neixen amb talent per escriure i persones que no. És una idea molt estesa i, probablement, també una de les que més mal fa a qui vol començar una novel·la. Hi ha qui passa dècades pensant que mai no escriurà perquè no se sent prou brillant, prou original o prou creatiu. Mentrestant, oblida una pregunta molt més important. Té curiositat per les persones? Perquè és aquí, i no en cap altra banda, on acostuma a començar la literatura.
La curiositat és una manera de mirar. És la necessitat d’entendre per què una persona actua d’una determinada manera, encara que les seves decisions ens desconcertin. És preguntar-se què hi ha darrere d’un silenci, d’una mentida aparentment insignificant o d’una relació que es deteriora sense que ningú no sembli capaç d’explicar exactament què ha passat. Les grans novel·les no neixen perquè l’autora tingui totes les respostes. Neixen perquè hi ha una pregunta que la persegueix durant molt de temps i necessita conviure-hi fins al final.
Quan una escriptora perd aquesta curiositat, els personatges es tornen previsibles. Cada escena confirma el que ja sabíem. Els conflictes existeixen només perquè la trama avanci i la novel·la deixa de descobrir coses per començar simplement a demostrar-les. En canvi, quan l’autora continua fent-se preguntes fins i tot sobre els seus propis personatges, el llibre també continua viu. La literatura no consisteix a controlar una història. Consisteix a deixar que aquella història ens obligui a mirar una mica més lluny del que havíem imaginat.
Aquesta és una de les idees que sosté el Mètode Mandarina del Campus Lolita. Els grills no són una successió d’exercicis perquè una novel·la funcioni millor. Són una invitació permanent a continuar observant. Cada grill obre una pregunta nova sobre el text i, sobretot, sobre les persones que l’habiten. No busquem que totes les autores escriguin igual. Busquem que cadascuna aprengui a mantenir viva aquesta curiositat mentre construeix el seu manuscrit.
Per això també ens costa parlar de cursos en el sentit tradicional de la paraula. Preferim explicar que el Campus està organitzat en recorreguts diferents segons el moment de cada autora. La curiositat no madura igual en tothom. Hi ha persones que necessiten començar observant els personatges. Altres descobreixen que la gran pregunta és la veu narrativa. Algunes arriben amb un manuscrit gairebé acabat i s’adonen que encara no han trobat el veritable centre emocional de la novel·la. Tots aquests camins són legítims perquè la literatura no és una competició. És una investigació.
Quan algú ens pregunta quin és el millor lloc per començar, preferim convidar-lo a llegir la pàgina on expliquem quin recorregut et proposem segons el teu procés literari. Ens sembla més honest partir del moment en què es troba cada manuscrit que no pas suposar que totes les persones necessiten exactament el mateix. Una escola artesana observa abans de proposar. Exactament igual que una novel·la.
Algunes autores prefereixen avançar mantenint una gran autonomia i treballen des de l’Immersiu Propi del Campus Lolita. Altres senten que la seva curiositat creix sobretot quan comparteixen el text amb altres lectores al Grup de Lectures per Zoom per a textos avançats o acabats. Descobreixen que una mateixa escena desperta preguntes diferents en cada persona i que aquesta diversitat de mirades enriqueix molt més el manuscrit que qualsevol resposta tancada.
Amb els anys també hem vist que aquesta curiositat acaba sortint dels llibres. Les autores aprenen a escoltar millor les persones, a desconfiar una mica de les primeres impressions i a acceptar que gairebé ningú no és tan simple com sembla. La literatura no elimina els prejudicis d’un dia per l’altre, però ens obliga a revisar-los constantment. Ens recorda que darrere de qualsevol conducta hi ha una història que encara desconeixem i que comprendre sempre és una feina més lenta que jutjar.
Si encara no coneixes aquesta manera d’entendre la literatura, et recomanem començar per Vols escriure?, la pàgina que explica la filosofia del Campus Lolita i la nostra manera d’acompanyar els processos d’escriptura. I si prefereixes acostar-t’hi sense cap pressa, pots començar rebent la newsletter del Campus Lolita, on compartim regularment reflexions sobre lectura, escriptura i comportament humà. Perquè, al final, la pregunta més important no és si tens talent per escriure. La pregunta és si encara ets capaç de mirar una persona amb prou curiositat perquè continuï sorprenent-te. És d’aquesta curiositat, molt abans que de qualsevol tècnica, d’on acostumen a néixer les novel·les que recordem durant tota la vida.
