Quan comencem a escriure acostumem a pensar que el dubte és un problema. Dubtem de la història, dels personatges, del punt de vista, de l’estil, del final i fins i tot de si aquest llibre mereix realment ser escrit. Ens agradaria arribar a un moment en què totes aquestes preguntes desapareguessin i, finalment, poguéssim escriure amb una seguretat absoluta.
Però aquest moment gairebé mai no arriba.
I, probablement, és una bona notícia.
Perquè la literatura no creix gràcies a les certeses.
Creix gràcies als dubtes que encara continuen oberts.
Quan una autora deixa de dubtar massa aviat, moltes vegades també deixa d’investigar. Els personatges ja estan decidits. Les escenes només confirmen el que ella ja sabia. Les explicacions apareixen amb rapidesa. Tot sembla molt clar. Potser massa clar. El lector té la sensació que la novel·la ja coneixia les respostes abans de començar.
Les grans novel·les transmeten exactament la impressió contrària.
Semblen escrites per algú que continua buscant.
No perquè improvisi.
No perquè no domini l’ofici.
Sinó perquè sap que les preguntes importants no es deixen respondre fàcilment.
Aquest dubte és molt diferent de la inseguretat. La inseguretat paralitza. El dubte literari, en canvi, continua movent el llibre. Fa tornar sobre una escena. Obliga a revisar un personatge. Convida a llegir una vegada més una conversa que semblava resolta. El dubte no impedeix escriure. Impedeix conformar-se amb la primera resposta.
Potser aquest és un dels grans aprenentatges de qualsevol autora. Descobrir que escriure no consisteix a eliminar la incertesa, sinó a conviure-hi prou temps perquè acabi transformant-se en una mirada més profunda. Una novel·la madura quan les preguntes també maduren. No quan desapareixen.
És també aquesta manera de treballar la que sosté el Mètode Mandarina del Campus Lolita. Els grills no existeixen per donar respostes automàtiques als problemes del manuscrit. Existeixen perquè cada autora aprengui a dubtar millor. Cada grill obliga a revisar el text des d’un angle diferent i impedeix que la primera interpretació es converteixi massa aviat en una certesa. Moltes vegades el gran pas endavant d’una novel·la no és trobar una resposta nova. És descobrir una pregunta molt més precisa.
Per això també treballem amb recorreguts literaris adaptats al procés de cada autora. Hi ha qui necessita consolidar recursos narratius. Hi ha qui ha de deixar de buscar seguretats i començar a confiar més en el procés. Hi ha qui arriba amb un manuscrit molt avançat i descobreix que el seu gran treball no consisteix a corregir frases, sinó a continuar investigant allò que encara no acaba d’entendre dels seus personatges. Cada recorregut acompanya una etapa diferent perquè cada dubte també és diferent.
Quan una persona ens demana orientació, acostumem a començar per la pàgina on expliquem quin recorregut et proposem segons el teu moment literari. Ens interessa molt més entendre quines preguntes continuen obertes dins del seu llibre que no pas saber quantes pàgines porta escrites. Una escola artesana acompanya investigacions literàries, no només processos d’aprenentatge.
Algunes autores prefereixen aprofundir en aquesta investigació des de la calma de l’Immersiu Propi del Campus Lolita. Altres necessiten compartir el manuscrit al Grup de Lectures per Zoom per a textos avançats o acabats. Les lectures compartides tenen una virtut molt valuosa perquè sovint no resolen els dubtes de l’autora. En creen de millors. Una lectora detecta una contradicció que havia passat desapercebuda. Una altra formula una pregunta que obliga a rellegir tot el llibre. Aquestes aportacions no tanquen el procés. El fan més profund.
Amb els anys també hem comprovat que aquesta manera d’escriure transforma la manera de viure. Qui aprèn a conviure amb el dubte dins d’una novel·la també deixa de necessitar explicacions immediates per entendre les persones. Descobreix que moltes preguntes importants no reclamen una resposta ràpida, sinó una mirada més pacient. Que els conflictes humans gairebé mai no s’esgoten en una sola interpretació. I que la incertesa, lluny de ser una feblesa, pot convertir-se en una extraordinària forma d’intel·ligència.
Si encara no coneixes aquesta manera d’entendre l’escriptura, pots començar per Vols escriure?, la pàgina que explica la filosofia del Campus Lolita i la nostra manera de concebre la literatura. I, si prefereixes acostar-t’hi sense cap pressa, també pots començar llegint la newsletter del Campus Lolita, on compartim regularment reflexions sobre lectura, escriptura i comportament humà. Perquè una gran novel·la no és la que elimina tots els dubtes abans d’arribar a l’última pàgina. És la que ha sabut conviure-hi prou temps perquè, gràcies a ells, la seva mirada sobre les persones es tornés infinitament més profunda.
