Quan una persona comença a escriure, sovint es pregunta si ho està fent bé. És habitual tenir dubtes sobre el text, sobre els personatges o sobre la direcció de la història.
Moltes persones busquen quins són els errors habituals en escriure una història. Però en molts casos no es tracta d’errors tècnics ni de normes mal aplicades.
Sovint el que falta és comprendre què està passant dins del text.
Quan una autora observa el conflicte d’una situació i la manera com els personatges reaccionen, la història pot començar a trobar el seu sentit. No perquè estigui perfecta, sinó perquè té direcció.
Aquest tipus de reflexió es treballa sovint en una escola d’escriptura online, on la narrativa es desenvolupa a partir del comportament humà i del que hi ha en joc en cada escena.
Escriure sense conflicte
Un dels errors més habituals en escriure una història és descriure situacions on no passa res important.
Podem escriure escenes correctes, ben redactades, però si no hi ha cap decisió, cap tensió o cap pregunta oberta, la narració queda estàtica.
Quan una escena no té conflicte, no té direcció.
En canvi, quan una escena mostra un moment en què alguna cosa està en joc —una decisió, una pèrdua possible, una contradicció— la història comença a moure’s.
Moltes persones aprenen a identificar aquests moments en cursos d’escriptura creativa, on es treballa a partir d’escenes amb tensió narrativa.
Explicar en lloc de mostrar
Un altre error habitual és explicar el que passa en lloc de mostrar-ho.
Quan expliquem, resumim. Quan mostrem, construïm una escena.
Una escena permet veure què fan els personatges, com parlen, com reaccionen i què està passant realment. Això dona vida al text i permet que el lector entri dins la història.
Quan una autora comença a treballar amb escenes, la narració guanya força.
Aquest tipus d’exploració es pot fer amb exercicis d’escriptura creativa, que ajuden a transformar idees en situacions narratives.
Personatges sense decisions
Moltes històries perden força quan els personatges no prenen decisions.
Si un personatge no vol res, no té res a perdre o no es veu obligat a escollir, la història queda sense tensió. No hi ha moviment.
En canvi, quan un personatge es troba davant d’una decisió —encara que sigui petita— la narració es posa en marxa. Cada decisió pot tenir conseqüències i obrir noves situacions.
Aquest procés és el que construeix les històries.
En moltes narracions llargues, aquest moviment sostingut porta a escriure una novel·la.
Si vols veure com aquest treball es desplega en una història més extensa, pots començar per aquesta pàgina sobre com escriure una novel·la.
La mirada narrativa
En el Mètode Mandarina, la pregunta central no és evitar errors tècnics.
La pregunta és des d’on està escrita la història.
Quan una autora observa el comportament humà amb curiositat i es pregunta què està en joc en una situació, la narració pot començar a tenir profunditat. El text deixa de ser superficial i comença a tenir sentit intern.
Aquest enfocament posa l’accent en la mirada de l’autora i en el conflicte real com a centre del text.
Aprendre del procés
Moltes autores descobreixen que escriure és un procés d’exploració.
Els primers textos poden contenir dubtes, camins oberts o parts que encara no estan clares. Però això no és un error: és part del procés.
A mesura que una autora escriu, observa i revisa el seu text, la història comença a trobar la seva forma.
Aprendre a escriure no és evitar equivocar-se, sinó comprendre què està passant dins del que escrius.
Si vols conèixer el recorregut de l’escriptora que ha desenvolupat aquesta manera de treballar, pots llegir la pàgina de Lolita Bosch, escriptora.
Descobreix quin camí d’escriptura et convé
Cada persona arriba a l’escriptura en un moment diferent. Algunes volen començar amb exercicis, altres volen desenvolupar una història i altres necessiten trobar una direcció clara.
No hi ha un únic camí. Però sí que hi ha camins més adequats segons el moment en què et trobes.
👉 Fes el test per veure quin programa et convé
