Escriure amb constància és el que et permet avançar de veritat. No depèn de moments puntuals ni de dies bons. Depèn de tornar-hi, encara que sigui poc, i de saber què fer quan hi tornes. Moltes persones escriuen de manera irregular i això fa que no construeixin res. El problema no és escriure poc, és no sostenir el procés. Si vols començar a treballar aquest punt amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és la falta de temps
Moltes persones pensen que no escriuen perquè no tenen temps.
Però això no és exactament així.
El problema és:
— no tornar-hi
— no tenir una manera clara de treballar
— esperar el moment ideal
La constància no depèn del temps.
Depèn de la continuïtat.
Escriure no és fer-ho tot de cop
Un dels errors més habituals és voler escriure molt cada vegada.
I això bloqueja.
Perquè:
— no trobes el moment
— sents que no pots
— acabes no escrivint
La constància és escriure poc, però sovint.
Escriure és tornar-hi
La base de la constància és tornar-hi.
Encara que sigui amb poc temps.
Perquè:
— mantens el fil
— no comences de zero
— avances
Aquest és el canvi important.
El paper dels exercicis
Per poder escriure amb constància, necessites una entrada fàcil.
Els exercicis et permeten:
— començar sense pensar
— evitar el bloqueig
— activar el procés
Pots fer-ho amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense això, és fàcil ajornar.
Escriure encara que no sigui perfecte
Moltes persones no escriuen perquè volen fer-ho bé.
I això les frena.
Perquè:
— es jutgen
— dubten
— no comencen
La constància no demana perfecció.
Demana presència.
El problema de començar sempre de zero
Quan no tens constància:
— escrius un dia i pares
— perds el fil
— et costa tornar
I això fa que cada cop sigui més difícil.
Escriure és continuar.
No començar cada vegada.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps què fer
— dubtes constantment
— et bloqueges
Amb mètode:
— continues
— construeixes
— avances
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir
La constància no és només escriure.
És construir.
Vol dir:
— treballar el text
— revisar
— ajustar
Sense això, no hi ha avanç.
Escriure amb continuïtat
La constància i la continuïtat són el mateix.
Perquè:
— mantens el procés
— redueixes el bloqueig
— avances
Sense continuïtat, no hi ha construcció.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per escriure amb constància.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si escrius
— si continues
— si no abandones
el procés es manté.
El problema de no revisar
Moltes persones només escriuen.
Però no revisen.
I això limita el procés.
Perquè:
— no construeixen
— no milloren
— no avancen
Revisar forma part de la constància.
Escriure és reescriure
La constància també implica tornar al text.
— rellegir
— ajustar
— millorar
Aquest és el que dona forma.
Del text al projecte
Quan escrius amb constància:
— escrius més
— construeixes millor
— avances més
I això et permet treballar en projectes més grans.
Si vols entendre aquest pas, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu apareix amb la constància.
No amb moments puntuals.
Quan:
— escrius sovint
— revises
— construeixes
això es fa visible.
El canvi real
El canvi no és només escriure més.
És escriure d’una altra manera.
Comences a:
— entendre el procés
— sostenir-lo
— confiar-hi
Aquest és el que transforma l’escriptura.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar.
Has de començar avui.
Encara que sigui poc.
El següent pas
Si vols deixar d’escriure de manera irregular i començar a construir una escriptura constant, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de fer molt.
Es tracta de tornar-hi.
I continuar.
