Escriure des de zero és el moment més difícil per a moltes persones. No perquè no tinguin res a dir, sinó perquè no saben per on començar. El buit inicial genera dubte, bloqueig i sovint abandonament. Però el problema no és el punt de partida, és no tenir una manera d’entrar al procés. Escriure no comença amb una gran idea, comença amb un moviment. Si vols començar a construir aquesta base amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és no saber
Moltes persones pensen:
— “no sé escriure”
— “no tinc idees”
— “no sabria per on començar”
Però això no és el problema real.
El problema és:
— no tenir una entrada clara
— no tenir un primer pas
— no tenir estructura
Sense això, el zero pesa massa.
Escriure no comença amb una idea
Un dels errors més habituals és esperar una idea clara per començar.
Però això no funciona així.
Perquè:
— les idees apareixen escrivint
— el material es construeix
— el text es genera
Esperar la idea bloqueja.
El paper dels exercicis
Els exercicis són la porta d’entrada.
Perquè:
— et donen un inici
— et permeten començar sense pensar massa
— trenquen el bloqueig
Pots començar aquest procés amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense exercicis, el zero es fa més gran.
Escriure és començar sense saber
El primer pas no és saber.
És fer.
Encara que:
— no tinguis clar
— dubtis
— no vegis cap direcció
Aquest és el moviment que activa el procés.
El problema de voler fer-ho bé
Moltes persones no comencen perquè volen fer-ho bé.
I això les bloqueja.
Perquè:
— s’exigeixen massa
— es jutgen
— no es deixen provar
Per començar, necessites deixar de voler fer-ho bé.
Escriure és generar material
Al principi, no construeixes un text.
Generes material.
Frases, idees, fragments.
Aquest és el punt.
Sense material, no hi ha res a treballar.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps què fer
— dubtes constantment
— et bloqueges
Amb mètode:
— tens un inici
— tens un recorregut
— avances
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és continuar
Un cop comences, el repte és continuar.
Perquè:
— el primer pas és fràgil
— el dubte apareix
— el bloqueig torna
Per això necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc.
El problema de parar-se
Moltes persones comencen, però s’aturen.
Perquè:
— no saben què fer després
— no veuen avenç
— es desanimen
Sense continuïtat, el zero torna.
Escriure amb continuïtat
La continuïtat és el que transforma el zero en procés.
Perquè:
— mantens el fil
— generes material
— avances
Sense això, no hi ha construcció.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per començar.
Necessites començar.
Encara que sigui poc:
— si escrius
— si continues
— si no abandones
el procés es posa en marxa.
El problema de no revisar
Moltes persones escriuen però no tornen al text.
I això limita el procés.
Perquè:
— no construeixen
— no milloren
— no avancen
Revisar és el que transforma el material en text.
Escriure és reescriure
Quan tornes al que has escrit:
— entens
— ajustes
— construeixes
Aquest és el que dona forma.
Del zero al projecte
Quan superes el zero:
— comences a construir
— avances
— tens més claredat
I això et permet treballar en projectes més grans.
Si vols entendre aquest pas, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu no apareix al principi.
Apareix després.
Quan:
— escrius
— revises
— continues
Aquest és el procés real.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar.
Has de començar des d’on ets.
Amb el que tens.
El següent pas
Si vols deixar de pensar en començar i començar a escriure de veritat, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de saber.
Es tracta de fer.
I continuar.
