Escriure i no abandonar mai és el repte real de qualsevol persona que vol escriure. No és començar, és continuar. Moltes persones comencen amb energia, amb idees, amb ganes. Però s’aturen. I aquest és el punt on tot es trenca. El problema no és la falta de capacitat, és no saber sostenir el procés. Escriure no depèn de moments puntuals, depèn de la continuïtat. Si vols començar a construir aquesta base amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El problema no és començar
Començar és relativament fàcil.
Perquè:
— tens energia
— tens idees
— tens impuls
El problema és mantenir.
Perquè:
— apareix el dubte
— arriba el cansament
— es trenca el ritme
Moltes persones no fallen al principi.
Fallen en la continuïtat.
Per què abandonem
L’abandonament no és casual.
Passa quan:
— no veus avenç
— no saps què fer
— et bloqueges
També quan:
— no tens una estructura
— no tens un procés
— depens del moment
Sense una manera de treballar, és molt fàcil deixar-ho.
Escriure no és un impuls
Si escrius només quan tens ganes:
— comences
— pares
— abandones
Perquè l’impuls no es pot sostenir.
Escriure necessita continuïtat.
El paper dels exercicis
Els exercicis ajuden a no abandonar.
Perquè:
— et donen una entrada clara
— eviten el bloqueig
— mantenen el moviment
Quan no saps com continuar, pots començar per aquí: exercicis d’escriptura creativa.
Sense moviment, el procés es trenca.
Escriure és continuar
El canvi important és entendre que escriure no és començar.
És continuar.
Vol dir:
— reprendre
— seguir
— avançar
Encara que sigui poc.
El problema de no saber què fer
Moltes persones tornen al text i no saben com continuar.
I això les bloqueja.
Perquè:
— dubten
— es perden
— abandonen
Sense claredat, no hi ha continuïtat.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps com avançar
— dubtes
— et bloqueges
Amb mètode:
— tens un recorregut
— saps què fer
— avances
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir
No es tracta només d’escriure.
Es tracta de construir.
Vol dir:
— revisar
— ajustar
— millorar
Aquest és el treball real.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
El problema de no veure avenç
Moltes persones abandonen perquè no veuen resultats.
Però això passa quan:
— no revisen
— no construeixen
— només escriuen
L’avenç apareix quan treballes el text.
Escriure amb continuïtat
La continuïtat és el que evita l’abandonament.
Perquè:
— mantens el fil
— avances
— construeixes
Sense continuïtat, tot es trenca.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per no abandonar.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si escrius
— si continues
— si no pares
el procés es manté.
El problema de voler fer-ho perfecte
Moltes persones abandonen perquè volen fer-ho bé.
I això les bloqueja.
Perquè:
— s’exigeixen massa
— dubten
— no avancen
Per continuar, necessites acceptar el procés.
Escriure és reescriure
Quan tornes al text:
— el millores
— el construeixes
— avances
Aquest és el que sosté el procés.
Escriure és sostenir
No abandonar no és una decisió puntual.
És una pràctica.
És tornar-hi una vegada i una altra.
Aquest és el canvi real.
Del text al projecte
Quan no abandones:
— construeixes millor
— avances més
— tens més claredat
I això et permet treballar en projectes més grans.
Si vols aprofundir en aquest procés, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu apareix quan no abandones.
Quan:
— continues
— revises
— construeixes
això es fa visible.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar.
Has de començar i continuar.
Aquest és el punt.
El següent pas
Si vols deixar de començar i deixar-ho, i començar a construir una escriptura sostinguda, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de començar.
Es tracta de no abandonar.
I continuar.
