Vivim en una època que ens demana rapidesa. Respostes ràpides, opinions ràpides, decisions ràpides i resultats ràpids. És fàcil que aquesta manera de viure també entri dins de l’escriptura. Comencem una novel·la i al cap de poques setmanes ja volem saber si funciona. Ens agradaria tenir clar quin és el tema, si els personatges són sòlids o si aquella escena és bona. Però la literatura acostuma a treballar amb un altre ritme. No perquè sigui lenta per definició, sinó perquè les persones també ho són.
Hi ha preguntes que només maduren amb el temps. Hi ha personatges que necessiten desenes de pàgines abans de començar a parlar amb una veu pròpia. Hi ha escenes que semblen imprescindibles durant mesos i que un dia desapareixen sense deixar rastre perquè la novel·la ha trobat un altre camí. Tot això forma part del procés. Escriure no consisteix només a prendre decisions. Consisteix també a saber quines decisions encara no estem preparats per prendre.
És habitual pensar que una bona autora és aquella que sempre sap què està fent. Amb els anys, però, moltes escriptores descobreixen que la realitat és gairebé la contrària. Les millors novel·les acostumen a néixer d’una autora que accepta no entendre-ho tot des del primer moment. Escriu perquè hi ha alguna cosa que encara se li escapa. La novel·la no és la demostració d’un coneixement. És el lloc on aquest coneixement es construeix lentament.
Per això al Campus Lolita insistim tant que la literatura és una manera d’aprendre a mirar. Quan expliquem el Mètode Mandarina, no presentem una fórmula per arribar abans al final d’un manuscrit. Presentem una manera d’aturar-nos en el lloc adequat. Els grills existeixen perquè una autora pugui dedicar prou temps a cada dimensió del text. No intentem entendre tota una novel·la alhora. Igual que una mandarina es pela grill a grill, una novel·la també es construeix observant cada part amb la paciència que necessita.
Aquesta manera de treballar explica també per què no organitzem el Campus com una escola convencional. Preferim parlar de recorreguts literaris adaptats a cada procés d’escriptura perquè sabem que no totes les autores necessiten el mateix temps ni les mateixes preguntes. Algunes arriben quan encara estan buscant la història que volen explicar. D’altres porten anys convivint amb un manuscrit i el que necessiten és recuperar la mirada sobre un text que ja no saben llegir. També hi ha qui descobreix que el problema no és la novel·la, sinó la pressa amb què intenta acabar-la.
És precisament per això que abans de començar qualsevol recorregut recomanem llegir la pàgina on expliquem quin recorregut et proposem segons el moment en què et trobes. No hi ha una única manera d’aprendre literatura. Cada manuscrit té un ritme diferent i cada autora necessita un tipus d’acompanyament diferent. El nostre objectiu no és accelerar aquest procés, sinó ajudar-lo a créixer amb coherència.
Hi ha persones que prefereixen treballar amb molta autonomia i troben aquest espai dins de l’Immersiu Propi del Campus Lolita. Altres necessiten contrastar regularment la seva mirada i és aquí on el Grup de Lectures per Zoom per a textos avançats o acabats es converteix en una part essencial del procés. Compartir un manuscrit no serveix només per detectar aspectes millorables. Serveix, sobretot, per descobrir preguntes que l’autora encara no s’havia formulat i que poden canviar completament la direcció del llibre.
Amb els anys també hem comprovat que aquesta manera d’escriure modifica la manera de viure. Qui aprèn a donar temps a una novel·la també acaba donant més temps a les persones. Les relacions deixen de ser tan previsibles. Les contradiccions deixen d’incomodar tant. Les primeres impressions perden força perquè la literatura ens ha ensenyat que gairebé sempre hi ha una història més llarga darrere de qualsevol gest. Potser aquest és un dels aprenentatges més valuosos que pot oferir una novel·la: recordar-nos que comprendre exigeix paciència.
Si encara no coneixes aquesta manera d’entendre l’escriptura, et recomanem començar per Vols escriure?, la pàgina on expliquem la filosofia del Campus Lolita i la nostra manera d’entendre la literatura. I si prefereixes acostar-t’hi sense pressa, pots començar rebent la newsletter del Campus Lolita, on compartim regularment reflexions sobre literatura, lectura i comportament humà. Perquè escriure una novel·la no és arribar ràpid a una història acabada. És aprendre a esperar el temps necessari perquè aquella història es converteixi, de debò, en una mirada sobre les persones.
