Escriure sense inspiració és el que et permet convertir l’escriptura en un procés real. Si només escrius quan tens ganes, no construeixes res. La inspiració és irregular, però el treball no pot dependre d’això. Moltes persones esperen el moment ideal per escriure i aquest moment no arriba o no dura. El problema no és la falta d’inspiració, és no tenir una manera de continuar sense ella. Si vols començar a treballar aquest punt amb direcció, pots situar-te des de escola d’escriptura online.
El mite de la inspiració
Moltes persones pensen que escriure depèn de sentir alguna cosa.
De tenir idees.
De tenir ganes.
Però això no sosté un procés.
Perquè:
— és irregular
— no es pot controlar
— no es pot repetir
Si depens de la inspiració, no avances.
El problema real
El problema no és no tenir inspiració.
És:
— no saber què fer sense ella
— quedar-se bloquejat
— abandonar
Quan no tens una manera de treballar, qualsevol baixada et para.
Escriure és una pràctica
Escriure no és esperar.
És fer.
Encara que:
— no tinguis ganes
— no tinguis idees
— no tinguis claredat
Aquest és el que construeix el procés.
El paper dels exercicis
Els exercicis són clau per escriure sense inspiració.
Perquè:
— et donen un inici
— et permeten començar
— eviten el bloqueig
Pots activar aquest procés amb exercicis d’escriptura creativa.
Sense això, és molt fàcil quedar-se aturat.
Escriure encara que no vulguis
Hi haurà dies:
— sense energia
— sense idees
— sense motivació
I això no pot aturar el procés.
Si tens estructura:
— pots començar igualment
— pots continuar
— pots avançar
Aquest és el punt.
El problema de voler sentir alguna cosa
Moltes persones esperen sentir alguna cosa abans d’escriure.
Però això les bloqueja.
Perquè:
— depenen d’un estat
— no controlen el procés
— no construeixen
Escriure no depèn del que sents.
El paper del mètode
Sense una manera de treballar:
— no saps què fer
— dubtes constantment
— et bloqueges
Amb mètode:
— continues
— construeixes
— avances
Aquest enfocament forma part del metode mandarina.
Escriure és construir
La inspiració no construeix textos.
La construcció sí.
Vol dir:
— treballar amb el que tens
— ordenar
— decidir
Aquest és el canvi.
El problema de començar sempre de zero
Quan només escrius amb inspiració:
— no hi ha continuïtat
— cada vegada comences de nou
— et costa més
Escriure és continuar.
No començar sempre.
Escriure amb continuïtat
La continuïtat és el que substitueix la inspiració.
Perquè:
— manté el fil
— redueix el bloqueig
— permet avançar
Sense continuïtat, no hi ha procés.
Aquest tipus de treball es desenvolupa dins dels cursos d’escriptura creativa.
Escriure amb poc temps
No necessites molt temps per escriure sense inspiració.
Necessites tornar-hi.
Encara que sigui poc:
— si continues
— si escrius
— si no abandones
el procés es manté.
El problema de no revisar
Moltes persones només escriuen.
Però no revisen.
I això limita el procés.
Perquè:
— no construeixen
— no milloren
— no avancen
Revisar és clau.
Escriure és reescriure
Quan no tens inspiració, pots revisar.
— tornar al text
— ajustar
— millorar
Aquest és un altre tipus de treball.
Del text al projecte
Quan aprens a escriure sense inspiració:
— escrius més
— construeixes millor
— avances més
I això et permet treballar en projectes més grans.
Si vols entendre aquest pas, pots començar a veure’l a com escriure una novel·la.
La veu
La veu no apareix amb inspiració.
Apareix amb continuïtat.
Quan:
— escrius sovint
— revises
— construeixes
Aquest és el que la fa aparèixer.
Referents
Aquest tipus de treball forma part d’una manera real d’escriure.
Ho pots veure en el recorregut de lolita bosch escriptora.
Quan començar
No cal esperar inspiració.
Has de començar igualment.
Aquest és el punt.
El següent pas
Si vols deixar de dependre de la inspiració i començar a escriure amb continuïtat, pots fer el següent pas des de tria el teu programa.
No es tracta de sentir.
Es tracta de fer.
I continuar.
