Podem passar anys esperant una cosa d’una persona. Que un pare reconegui el mal que ens va fer. Que una mare ens escolti d’una manera que mai no ha sabut escoltar-nos. Que una parella sigui afectuosa com necessitem. Que un germà s’interessi per nosaltres. Que una amistat sigui recíproca. Que algú demani perdó, ens defensi, ens pregunti com estem o simplement vegi una cosa que ens sembla impossible que encara no hagi vist. Ho expliquem d’una altra manera, ho tornem a intentar, ens enfadem, ens allunyem, hi tornem i de vegades continuem interpretant cada petit canvi com la possibilitat que aquesta vegada sigui diferent. No sempre és fàcil acceptar que una persona no ens donarà una cosa que necessitem, perquè deixar d’esperar-la pot semblar gairebé una segona pèrdua. Mentre esperem, encara existeix la possibilitat. Potser algun dia ho entendrà. Potser canviarà. Potser trobaré les paraules adequades. Acceptar que potser no passarà ens obliga a mirar no només qui és aquella persona, sinó també allò que nosaltres no hem rebut. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen resignar-te a relacions que et fan mal ni concloure ràpidament que les persones no poden canviar. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què estàs esperant exactament. Ho has demanat? Què ha passat quan ho has fet? Quantes vegades has intentat aconseguir-ho? Què significaria per a tu que aquesta persona mai no pogués donar-t’ho? Què continuaries necessitant encara que deixessis d’esperar-ho d’ella? L’escriptura guiada permet separar dues coses que sovint confonem: reconèixer que una necessitat és legítima i continuar pensant que només una persona concreta pot respondre-hi.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix què has d’esperar de les persones que estimes. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis explicar què has necessitat, què has demanat, què has rebut i què no, i començar a mirar què vols fer amb una relació quan deixes de construir-la només al voltant de l’esperança que algun dia sigui diferent. Si fa molt de temps que esperes d’algú un reconeixement, un afecte, unes disculpes o una manera de relacionar-se amb tu que no acaba d’arribar, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com aprenem què podem esperar dels altres forma part també d’El llegat del Campus, perquè les relacions familiars, afectives i socials estan travessades per models de cura, autoritat, gènere i responsabilitat que condicionen també què aprenem a donar i què ens atrevim a demanar, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa relacions construïdes des de la dignitat, l’escolta i el respecte. Acceptar que una persona potser no et donarà el que necessites no significa decidir que no ho necessitaves. Tampoc significa necessàriament deixar d’estimar-la o trencar la relació. Pot significar deixar de posar tota l’esperança en el mateix lloc. Potser aquella necessitat podrà trobar altres respostes, altres vincles o una altra manera de ser escoltada. I potser una de les coses més doloroses que hauràs d’acceptar és també una de les que poden retornar-te més llibertat: que una necessitat sigui legítima no obliga una persona concreta a ser capaç de satisfer-la.
