Hi ha èpoques en què sembla que tot necessita alguna cosa de nosaltres alhora. La feina, la casa, els fills, els pares, una persona que està passant un mal moment, els diners, les gestions, la salut, les amistats, les coses pendents i aquelles altres que fa mesos que diem que farem quan tinguem una mica de temps. Intentem organitzar-nos millor, llevar-nos abans, aprofitar estones petites, fer llistes i trobar una manera d’encaixar-ho tot. I quan no arribem, podem pensar que el problema és nostre: si fóssim més eficients, més fortes, més ordenades o tinguéssim més energia, potser podríem fer-ho. Però hi ha moments en què no arribar a tot no és un problema d’organització. Simplement hi ha més coses per fer que temps, energia o recursos disponibles. Acceptar-ho pot ser difícil perquè significa triar. Alguna cosa haurà d’esperar, alguna cosa quedarà feta d’una manera menys perfecta, haurem de demanar ajuda o potser haurem de reconèixer que una responsabilitat que hem assumit ja no podem continuar sostenint-la de la mateixa manera. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen aprendre a ser més productiva ni trobar una fórmula perquè finalment puguis arribar a tot. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder mirar què estàs intentant sostenir i preguntar-te què és realment teu. Quines coses no poden esperar? Quines has convertit en urgents sense que ho siguin? Què fas perquè ningú més ho farà i què fas perquè et costa deixar que algú ho faci d’una altra manera? Què passaria si una cosa quedés simplement prou bé? Què necessites deixar, ajornar, repartir o demanar? L’escriptura guiada permet posar totes aquestes demandes davant teu i començar a ordenar-les no només segons qui les reclama amb més força, sinó també segons els recursos que realment tens.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu a què has de renunciar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir com has arribat a sostenir tantes coses, quines responsabilitats has triat, quines t’han correspost i quines has anat assumint sense preguntar-te si encara hi cabien. Si tens la sensació que tot és important, tot és urgent i no hi ha cap manera humana d’arribar a tot el que hauries de fer, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat d’arribar o no arribar a tot forma part també d’El llegat del Campus, perquè el temps, els diners, les cures i les responsabilitats no es reparteixen de la mateixa manera i moltes persones sostenen càrregues que cap tècnica d’organització personal pot fer desaparèixer, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que no converteix automàticament en una insuficiència individual allò que també té causes familiars, laborals, econòmiques i socials. Potser hi ha coses que continuaràs havent de fer encara que estiguis cansada. Potser no pots delegar tant com voldries ni disposes de tota l’ajuda que necessites. Però reconèixer els límits reals no és el mateix que rendir-te. De vegades és l’única manera de decidir on posar la força que sí que tens. No poder amb tot no significa que tu no siguis prou. De vegades significa, simplement, que tot és massa.
