No totes les coses que s’acaben han anat malament. Aquesta és una de les raons per les quals alguns finals poden ser tan difícils d’acceptar. Els fills creixen i ja no ens necessiten de la mateixa manera, ens jubilem d’una feina que també formava part de la nostra identitat, marxem d’una casa on hem viscut molts anys, una amistat canvia, el nostre cos entra en una altra etapa, deixem enrere una ciutat, una manera de viure o una versió de nosaltres mateixes que sabem que no tornarà. També hi ha finals que sí que hauríem volgut evitar: una separació, un projecte que no ha pogut continuar, una pèrdua econòmica, una situació que ens obliga a renunciar a alguna cosa que encara volíem. Podem saber perfectament que una etapa s’ha acabat i continuar vivint emocionalment dins seu. Guardem les rutines, imaginem com seria si tot continués igual, comparem constantment el present amb el passat o intentem recuperar sensacions que pertanyien a una vida que ja no existeix. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen passar pàgina ni buscar ràpidament alguna cosa nova que substitueixi el que has perdut. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder quedar-te una estona davant d’aquest final i preguntar-te què significa realment per a tu. Què s’ha acabat? Què trobes a faltar? Quina part de tu existia especialment dins d’aquella etapa? Què tens por de perdre si deixes d’intentar conservar-la? Què continua amb tu encara que aquella vida ja no continuï? L’escriptura guiada permet donar paraules a una transició que de vegades intentem resoldre massa de pressa. Perquè acceptar un final no significa decidir que ja no ens importa. Pot començar simplement per poder explicar què és exactament allò de què ens estem acomiadant.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix quan hauries d’haver superat una etapa. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer què havia significat aquell temps de la teva vida i començar a descobrir qui ets quan ja no pots explicar-te només des d’allò que eres aleshores. Si saps que una etapa s’ha acabat però encara et costa imaginar-te fora d’ella, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. Els finals i les transicions formen part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè la societat també ens explica quan hauríem de començar i acabar determinades etapes, què significa envellir, quin valor tenim quan deixem de produir o cuidar com abans i quines vides continuen sent visibles quan canvien, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa el dret de totes les persones a continuar explicant-se amb dignitat en cadascun dels moments de la seva vida. Potser no necessites tancar aquella etapa com si haguessis de posar-hi una porta i no tornar-hi mai més. El que has viscut continuarà formant part de tu. Acceptar que s’ha acabat pot significar deixar de demanar al present que sigui igual que el passat i començar a preguntar-te què pot existir ara. No perquè tot final amagui necessàriament una oportunitat. De vegades un final és, simplement, una pèrdua. Però fins i tot després d’una pèrdua la teva història continua, i encara pots decidir com vols explicar-ne la part que ve després.
