Una persona pot haver marxat de la nostra vida i continuar ocupant-hi molt espai. Pot ser una exparella, una amistat que es va acabar, algú de qui ens vam haver d’allunyar, una persona que va decidir no continuar amb nosaltres o fins i tot algú amb qui sabem que no volem tornar i que, tanmateix, continua apareixent en els nostres pensaments. Recordem converses, imaginem què li diríem si la tornéssim a veure, ens preguntem com està, revisem mentalment què va passar o continuem esperant una explicació, unes disculpes o una última conversa que potser no arribarà mai. Deixar anar pot semblar aleshores una nova obligació: ja hauria d’haver-ho superat, no hi hauria de pensar, hauria de passar pàgina. Però una relació no desapareix de la nostra història perquè s’hagi acabat. Aquella persona va existir dins d’una etapa de la nostra vida, vam construir expectatives, vam prendre decisions, vam estimar, vam confiar o vam imaginar un futur que també hem hagut de perdre. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen oblidar ningú ni eliminar els records perquè deixin de fer mal. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder preguntar-te què és exactament allò que encara no pots deixar anar. És la persona? La vida que imaginaves amb ella? Una pregunta sense resposta? La manera com et senties quan estàveu juntes? Una injustícia que no ha estat reconeguda? Una versió de tu mateixa que només existia en aquella relació? L’escriptura guiada permet separar coses que sovint anomenem totes igual —«encara no ho he superat»— i començar a entendre què continua necessitant paraules. No perquè escriure faci desaparèixer el vincle, sinó perquè pot ajudar-te a decidir quin lloc vols que ocupi ara dins de la teva història.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu quan hauries d’oblidar una persona. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir què vas viure, què vas perdre, què continues esperant i què potser necessites recuperar per a tu abans de poder relacionar-te d’una altra manera amb aquella història. Si una persona ja no forma part de la teva vida però sents que encara ocupa massa espai dins teu, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com construïm i acabem els vincles forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè les nostres idees sobre l’amor, la parella, la família, la fidelitat, l’abandonament o el fracàs no neixen únicament de nosaltres, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa relacions construïdes des de la dignitat, l’escolta i el respecte per la veu de cada persona. Deixar anar algú no significa que un dia deixi d’importar-te tot el que vau viure. Tampoc significa haver d’arribar a una indiferència perfecta. Pot significar que aquella persona deixi de tenir l’última paraula sobre com continues vivint. Que puguis recordar sense continuar esperant. Que puguis conservar allò que forma part de tu i retornar mentalment a l’altra persona allò que ja no et correspon sostenir. Algunes persones no desapareixen de la nostra història. Però poden deixar de decidir-ne el següent capítol.
