Podem estar raonablement contentes amb la nostra vida fins que mirem la d’una altra persona. Algú ha aconseguit una feina millor, té una relació que sembla més feliç, guanya més diners, viatja, té una casa preciosa, un cos que ens agrada, una família que sembla funcionar o ha arribat abans que nosaltres a algun lloc on també voldríem arribar. De sobte allò que teníem fa cinc minuts continua sent exactament igual, però nosaltres ho mirem d’una altra manera. La comparació no sempre neix de l’enveja ni és necessàriament dolenta. Mirar els altres també ens ajuda a descobrir què desitgem, imaginar possibilitats i entendre’ns. El problema apareix quan comparem constantment la part de la nostra vida que coneixem sencera amb fragments de les vides dels altres i utilitzem el resultat per decidir quant val la nostra. Potser no sabem què ha costat allò que veiem, què no funciona, què aquella persona enveja d’algú altre o si realment voldríem la seva vida sencera i no només aquella part concreta. Però la comparació pot acabar convertint-se en una mena de tribunal permanent en què sempre trobem algú que té més, ho fa millor o ha arribat abans. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de mirar les altres persones ni repetir-te que no t’has de comparar. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què estàs buscant cada vegada que ho fas. Amb qui et compares? En què? Què representa aquella persona per a tu? Què creus que demostraria sobre tu tenir el que ella té? Quines parts de la teva vida desapareixen de la mirada quan comences a comparar-te? L’escriptura guiada permet convertir la comparació en informació sobre tu en lloc d’utilitzar-la automàticament com una prova que vas tard, tens menys o no ets prou.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que hauries d’estar satisfeta amb el que tens. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir les mesures amb què valores la teva vida, descobrir quines has triat i quines has anat incorporant sense adonar-te’n, i començar a preguntar-te què significa per a tu una vida que val la pena viure. Si et compares constantment amb altres persones i acabes sentint que sempre et falta alguna cosa per estar a la seva altura, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La comparació forma part també d’El llegat del Campus, perquè les mesures amb què valorem l’èxit, la bellesa, els diners, la família, la feina o el prestigi són també construccions socials i no totes les vides reben el mateix reconeixement, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa la possibilitat que cada persona recuperi les paraules amb què vol explicar-se sense haver de sotmetre la seva història a una única idea de com hauria de ser una vida valuosa. Sempre trobaràs algú que tingui alguna cosa que tu no tens. I també hi haurà persones que miraran alguna part de la teva vida desitjant-la. Cap de les dues coses explica una vida sencera. Potser deixar de comparar-te no significa deixar de veure les diferències. Significa deixar de convertir-les automàticament en una jerarquia. La vida d’una altra persona pot ajudar-te a descobrir què vols. Però no hauria de decidir quant val la que ja estàs vivint.
