Podem estar tranquil·les amb una decisió fins que veiem què ha fet una altra persona. Ens agradava la nostra feina fins que algú aconsegueix una feina millor, estàvem bé amb el nostre cos fins que el comparem amb un altre, ens semblava que avançàvem fins que descobrim que una persona de la nostra edat ha arribat molt més lluny. Les xarxes socials ho han convertit en un gest gairebé permanent, però la comparació existia molt abans: la germana que semblava fer-ho tot bé, l’amiga que trobava parella quan nosaltres no, les persones que tenien fills, diners, estudis, una casa, una carrera o una seguretat que nosaltres no teníem. Comparar-nos pot donar-nos informació i fins i tot ajudar-nos a descobrir alguna cosa que desitgem, però també pot convertir-se en una manera de mirar la nostra vida sempre des de fora. Ja no ens preguntem si alguna cosa ens fa bé, sinó si és prou bona en relació amb la de les altres. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de mirar les altres persones ni repetir-te que no t’has de comparar. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb recuperar una pregunta que la comparació pot haver anat tapant: què és important per a mi? L’escriptura guiada et permet observar què mires quan et compares, amb qui ho fas, què creus que aquella persona té que a tu et falta i què conclous sobre tu mateixa quan algú sembla estar més endavant. Potser darrere d’una comparació hi ha un desig que necessites escoltar. Potser hi ha una expectativa que mai no havies decidit que fos teva. Potser estàs mesurant dues vides que han començat en llocs diferents i han tingut recursos, dificultats i oportunitats diferents. No es tracta d’obligar-te a deixar de comparar-te, sinó de descobrir què t’estàs dient cada vegada que ho fas.
Durant tres mesos, un Relat Sanador et proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix què hauria de ser important per a tu. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir les mesures amb què valores la teva vida i preguntar-te quines has triat tu i quines simplement has heretat. Si la comparació amb les altres persones està fent que et costi reconèixer el valor de la teva pròpia història i no saps des d’on començar a mirar-ho, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. Aquesta pregunta forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no comparem les nostres vides en un buit: vivim envoltades de relats sobre què significa tenir èxit, ser estimada, envellir bé, tenir un cos acceptable, formar una família o haver aprofitat la vida, i és també una part del compromís del Relat Sanador, perquè recuperar la nostra veu implica poder mirar-nos amb més llibertat i mirar també les altres persones sense convertir les diferències en jerarquies. Deixar de comparar-te no significa deixar de sentir enveja, admiració o desig quan veus la vida d’algú altre. Aquestes emocions també poden explicar-te coses. Pot significar que la vida d’una altra persona deixi de funcionar com una sentència sobre la teva. Que puguis mirar el que té, escoltar què et desperta i després tornar a tu. Perquè la pregunta no és si has arribat tan lluny com les altres. La pregunta és si el lloc cap on estàs anant continua sent un lloc on vols anar tu.
