Podem estar exhaustes i continuar pensant que encara no hem fet prou per merèixer descansar. Ens asseiem i recordem una cosa pendent. Tenim una tarda lliure i l’omplim. Arriba un cap de setmana sense obligacions i, en lloc de sentir alleujament, apareix una incomoditat estranya: hauria d’aprofitar el temps. Potser fins i tot quan descansem continuem fent mentalment la llista de tot allò que podríem estar resolent. No sempre és perquè tinguem massa feina. De vegades hem après a relacionar el nostre valor amb ser útils, productives, responsables o imprescindibles. Ens sentim tranquil·les quan fem i culpables quan parem. Potser a casa sempre hi havia alguna cosa que calia fer, vam créixer escoltant que perdre el temps era una cosa dolenta, hem hagut de treballar molt per sostenir-nos o fa tants anys que vivim atenent necessitats que ja no sabem què fer amb una estona que no serveixi per a res. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen aprendre tècniques per descansar millor ni convertir el descans en una altra activitat que hagis de fer correctament. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què passa dins teu quan pares. Quina és la primera frase que apareix? Què creus que hauries d’estar fent? Davant de qui necessites justificar que estàs cansada? Quant has de produir abans de considerar que ja n’hi ha prou? Què significa per a tu no fer res? L’escriptura guiada permet escoltar aquesta conversa i descobrir que, de vegades, allò que ens impedeix descansar no és només la quantitat de coses que tenim pendents, sinó la història que hem construït sobre qui tenim dret a ser quan no estem fent res per ningú.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu com hauries d’organitzar la teva vida. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir la relació que tens amb el temps, les obligacions, la productivitat i el descans, i començar a distingir què necessites realment de tot allò que has après que hauries d’estar fent. Si estàs cansada però fins i tot quan tens temps per descansar no aconsegueixes fer-ho sense sentir-te culpable, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. El dret al descans forma part també d’El llegat del Campus, perquè el temps no està repartit de la mateixa manera entre totes les persones i les cures, la precarietat, les condicions laborals i les desigualtats determinen també qui pot aturar-se i qui ha de continuar sostenint la vida encara que estigui exhausta, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que entén el benestar com una qüestió personal però també col·lectiva. Descansar no sempre serà possible quan ho necessitis i hi haurà etapes en què les responsabilitats deixaran molt poc espai. Però quan aquest espai existeix, potser no hauries d’haver de guanyar-te’l. El teu cos no necessita demostrar que ha treballat prou per tenir dret a aturar-se. I tu no deixes de tenir valor quan deixes de produir, resoldre, cuidar o fer. Potser descansar comença molt abans d’estirar-te al sofà. Comença quan deixes de preguntar-te què has fet per merèixer-ho.
