De vegades esperem que les altres persones s’adonin del que necessitem sense haver-ho de dir. Que vegin que estem cansades, que entenguin que alguna cosa ens ha fet mal, que sàpiguen que necessitem ajuda, afecte, espai, silenci, companyia o que alguna cosa canviï. Quan no passa podem sentir-nos decebudes, enfadades o poc estimades, però fins i tot aleshores ens costa posar-ho en paraules. Potser perquè demanar ens fa sentir exigents, perquè tenim por que ens diguin que no, perquè no volem generar un conflicte o perquè durant molt de temps hem après a adaptar-nos abans que a preguntar-nos què necessitem nosaltres. També podem haver-nos acostumat tant a anticipar les necessitats de les altres persones que ens sembla estrany esperar que algú tingui en compte les nostres. I així acabem dient «és igual», «no passa res», «ja m’espavilo» quan sí que passa alguna cosa i no ens és igual. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen fórmules per comunicar-te millor ni t’ensenyen què has de demanar a les altres persones. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb una conversa anterior: poder saber què necessites abans d’intentar explicar-ho. Què esperes de les persones que t’envolten? Què et costa demanar? Què imagines que passarà si ho fas? Quantes vegades dius que no importa una cosa que sí que t’importa? Què necessitaries poder dir encara que l’altra persona no pogués donar-t’ho? L’escriptura guiada permet escoltar aquestes preguntes sense haver de preparar immediatament una conversa amb ningú. Primer pots tenir-la amb tu mateixa i començar a reconèixer necessitats que potser fa tant de temps que calles que fins i tot tu has deixat d’escoltar-les.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu què hauries de demanar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, distingir entre necessitat, desig, expectativa i obligació, i recuperar paraules per explicar-te abans d’haver d’explicar-te a les altres persones. Si sents que et costa dir què necessites o que acabes adaptant-te sempre abans d’expressar-ho, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de tenir necessitats i poder expressar-les forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no totes les persones hem après que la nostra veu té el mateix dret a ocupar espai i perquè el gènere, la classe, l’origen, les cures i moltes altres condicions també intervenen en allò que ens sentim autoritzades a demanar, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que posa l’escolta, la dignitat i el respecte al centre de la manera com convivim. Dir el que necessites no garanteix que l’altra persona pugui o vulgui donar-t’ho. Expressar una necessitat no és controlar la resposta. Però callar-la tampoc fa que desaparegui. Potser començar a cuidar la teva veu significa permetre’t dir «això és important per a mi» sense haver de saber abans si l’altra persona ho considerarà prou important. La teva necessitat no es torna legítima quan algú l’accepta. Primer necessites poder reconèixer-la tu.
