Podem passar molt de temps desitjant una cosa i descobrir, quan finalment arriba, que gairebé no sabem quedar-nos-hi. Volíem aquella feina i ara pensem en la següent oportunitat. Esperàvem tenir una mica més de tranquil·litat i, quan la tenim, comencem a buscar què podria anar malament. Hem aconseguit una cosa important i abans d’haver pogut sentir-ne l’alegria ja estem pensant en tot el que encara no hem fet. No sempre és ambició ni insatisfacció. De vegades hem après a viure avançant cap al següent objectiu perquè aturar-nos ens resulta estrany. Potser durant molt de temps la vida ens ha exigit resoldre problemes, potser ens hem acostumat a pensar que estar bé depèn d’arribar una mica més lluny o potser comparem tant la nostra vida amb la dels altres que qualsevol cosa que tenim sembla petita al costat d’allò que encara ens falta. També podem tenir por de gaudir. Si una cosa m’importa molt, també la puc perdre. Si em permeto pensar que estic bé, potser abaixaré la guàrdia. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen conformar-te amb la teva vida ni deixar de desitjar coses noves. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder observar què passa quan alguna cosa que volies ja és aquí. Quant dura la satisfacció abans que aparegui el següent «però»? Què necessitaria passar perquè consideressis que, almenys durant una estona, ja n’hi ha prou? Què et costa reconèixer com a bo perquè ja t’hi has acostumat? Quines coses que avui formen part de la teva vida vas desitjar molt en algun moment? L’escriptura guiada permet mirar el present sense convertir-lo immediatament en una avaluació de tot allò que encara li falta.

Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que hauries d’estar agraïda pel que tens. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir com construeixes els teus desitjos, què esperes que et facin sentir les coses quan arribin i què passa realment quan formen part de la teva vida. Si tens coses que havies desitjat i, tanmateix, et costa sentir que pots gaudir-ne perquè la teva mirada se’n va constantment cap al que falta, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com aprenem a desitjar forma part també d’El llegat del Campus, perquè els nostres desitjos no neixen fora del món: convivim amb models d’èxit, consum, bellesa, parella, família i benestar que ens recorden constantment què ens hauria de faltar encara, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que entén el benestar també com la possibilitat de construir una relació més conscient amb nosaltres mateixes i amb el món que compartim. Gaudir del que tens no significa pensar que ja tens prou de tot. Pots voler canviar coses, aspirar a més, estar descontenta amb parts de la teva vida i continuar avançant. Però potser entre un desig i el següent hi ha alguna cosa que també mereix existir: el moment en què reconeixes que una part del que un dia esperaves ja és aquí. No perquè hagis de donar gràcies per tot. Simplement perquè aquesta vida que continues intentant construir també està passant mentre la construeixes.

Quan et costa gaudir del que tens

Podem passar molt de temps desitjant una cosa i descobrir, quan finalment arriba, que gairebé no sabem quedar-nos-hi. Volíem aquella feina i ara pensem en la següent oportunitat. Esperàvem tenir una mica més de tranquil·litat i, quan la tenim, comencem a buscar què podria anar malament. Hem aconseguit una cosa important i abans d’haver pogut sentir-ne l’alegria ja estem pensant en tot el que encara no hem fet. No sempre és ambició ni insatisfacció. De vegades hem après a viure avançant cap al següent objectiu perquè aturar-nos ens resulta estrany. Potser durant molt de temps la vida ens ha exigit resoldre problemes, potser ens hem acostumat a pensar que estar bé depèn d’arribar una mica més lluny o potser comparem tant la nostra vida amb la dels altres que qualsevol cosa que tenim sembla petita al costat d’allò que encara ens falta. També podem tenir por de gaudir. Si una cosa m’importa molt, també la puc perdre. Si em permeto pensar que estic bé, potser abaixaré la guàrdia. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen conformar-te amb la teva vida ni deixar de desitjar coses noves. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder observar què passa quan alguna cosa que volies ja és aquí. Quant dura la satisfacció abans que aparegui el següent «però»? Què necessitaria passar perquè consideressis que, almenys durant una estona, ja n’hi ha prou? Què et costa reconèixer com a bo perquè ja t’hi has acostumat? Quines coses que avui formen part de la teva vida vas desitjar molt en algun moment? L’escriptura guiada permet mirar el present sense convertir-lo immediatament en una avaluació de tot allò que encara li falta.

Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que hauries d’estar agraïda pel que tens. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir com construeixes els teus desitjos, què esperes que et facin sentir les coses quan arribin i què passa realment quan formen part de la teva vida. Si tens coses que havies desitjat i, tanmateix, et costa sentir que pots gaudir-ne perquè la teva mirada se’n va constantment cap al que falta, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com aprenem a desitjar forma part també d’El llegat del Campus, perquè els nostres desitjos no neixen fora del món: convivim amb models d’èxit, consum, bellesa, parella, família i benestar que ens recorden constantment què ens hauria de faltar encara, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que entén el benestar també com la possibilitat de construir una relació més conscient amb nosaltres mateixes i amb el món que compartim. Gaudir del que tens no significa pensar que ja tens prou de tot. Pots voler canviar coses, aspirar a més, estar descontenta amb parts de la teva vida i continuar avançant. Però potser entre un desig i el següent hi ha alguna cosa que també mereix existir: el moment en què reconeixes que una part del que un dia esperaves ja és aquí. No perquè hagis de donar gràcies per tot. Simplement perquè aquesta vida que continues intentant construir també està passant mentre la construeixes.