No totes les històries que ens fan mal tenen una altra persona com a responsable. De vegades som nosaltres qui vam fer una cosa que ara voldríem no haver fet, vam prendre una decisió que va tenir conseqüències, vam fer mal a algú, no hi vam ser quan creiem que hi hauríem d’haver estat, vam callar, vam marxar, ens vam quedar o vam actuar d’una manera que avui ens costa reconèixer com a nostra. Podem haver demanat perdó, reparat allò que era possible reparar i entès perfectament què va passar i, tanmateix, continuar castigant-nos anys després. Repetim l’escena des del present i pensem que hauríem d’haver sabut el que ara sabem, haver tingut recursos que aleshores no teníem o haver estat una persona diferent en aquell moment. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no parteixen de la idea que per sanar ens hàgim de convèncer que no vam fer res malament. Tampoc busquen tranquil·litzar-nos ni convertir qualsevol decisió en justificable. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb la possibilitat de mirar la nostra pròpia història sense fugir de la responsabilitat, però també sense reduir tota la nostra identitat a allò que vam fer. L’escriptura guiada permet tornar a aquell moment i preguntar-nos qui érem aleshores, què sabíem, què no sabíem, quina por teníem, què vam decidir, quines conseqüències va tenir i què hem fet amb tot això després. Perquè assumir una responsabilitat i condemnar-se per sempre no són la mateixa cosa, encara que de vegades les hàgim confós.
Un Relat Sanador no et dirà que t’has de perdonar ni quan ho has de fer. Durant tres mesos et proposa una conversa íntima i autònoma perquè puguis llegir la teva història des de més llocs que el retret, sense que ningú interpreti el que escrius ni decideixi quina hauria de ser la teva conclusió. No necessites saber escriure perquè aquí el text no és el resultat que busquem: és l’eina que utilitzem per conversar amb nosaltres mateixes. Si hi ha una història que encara pesa i no saps quin recorregut pot ajudar-te a mirar-la, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i començar a reconèixer què necessites ara. Aquesta manera de relacionar-nos amb les nostres històries sosté també el Relat Social, el llegat del Campus, perquè una convivència més humana també necessita que sapiguem parlar de responsabilitat, reparació i canvi sense reduir per sempre una persona al pitjor moment de la seva vida, i forma part del compromís del Relat Sanador, que posa la dignitat, l’escolta i la possibilitat de transformar la manera com ens expliquem al centre. Perdonar-te no significa esborrar el que vas fer, negar el mal ni decidir que tant era. Pot significar reconèixer-ho, assumir allò que et correspon, reparar el que encara pugui reparar-se i permetre que la persona que ets avui no hagi de viure eternament condemnada per una decisió de la persona que vas ser. La teva història també inclou tot el que vas fer després. I potser pots començar a explicar-te-la sencera.
