De vegades sabem perfectament que alguna cosa no ens fa bé i, tanmateix, continuem permetent-la. Contestem un missatge quan no volem contestar-lo, acceptem una petició que voldríem rebutjar, deixem que algú ens parli d’una manera que ens fa mal, assumim una responsabilitat que no ens correspon o continuem disponibles molt després d’haver arribat al nostre límit. No sempre passa perquè no sapiguem dir que no. De vegades sabem dir-ho, però sabem també què sentirem després: culpa, por, dubte, la necessitat d’explicar-nos molt perquè l’altra persona entengui que no som dolentes. Potser temem que s’enfadi, que deixi d’estimar-nos, que pensi que som egoistes o que ens recordi totes les vegades que ella sí que hi ha estat per nosaltres. I així el límit deixa de ser només una decisió sobre què podem o volem sostenir i es converteix en una pregunta sobre el nostre valor dins de la relació. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen aprendre frases per dir que no ni convertir els límits en murs que separin les persones. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder comprendre què passa dins teu abans, durant i després de posar un límit. Què estàs intentant protegir? Què tems perdre? Què has après que significa dir que no? Quantes vegades necessites arribar a estar exhausta, enfadada o ferida abans de considerar legítim aturar alguna cosa? Què fas quan una altra persona no accepta el teu límit? L’escriptura guiada permet mirar aquestes preguntes sense que ningú decideixi per tu quin límit hauries de posar, perquè posar-ne un no comença necessàriament dient alguna cosa a una altra persona. Pot començar quan tu mateixa reconeixes que allò que et passa també compta.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu de qui t’has d’allunyar o què has de permetre. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer què necessites preservar en les teves relacions i distingir entre cuidar les altres persones i haver de renunciar constantment a tu per poder continuar sent estimada. Si saps que necessites posar límits però cada vegada que ho intentes acabes cedint, justificant-te o sentint-te culpable, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. Els límits formen part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no totes les persones hem estat educades amb el mateix dret a dir que no, ocupar espai, protegir el nostre temps o decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, i aquesta mirada forma part també del compromís del Relat Sanador, que defensa relacions construïdes des del respecte, la dignitat i l’escolta mútua. Posar un límit no garanteix que l’altra persona l’entengui ni que no s’enfadi. Tampoc converteix automàticament qualsevol límit en just. Però una relació en què només pots conservar l’afecte si no poses mai cap límit també t’està explicant alguna cosa. Potser no es tracta d’aprendre a dir «no» més fort. Potser es tracta de començar a creure que no necessites desaparèixer perquè una relació pugui continuar existint.
