Hauria d’haver marxat abans. Hauria d’haver dit que no. Hauria d’haver-me adonat del que estava passant. Hauria d’haver aprofitat aquella oportunitat, trucat aquella persona, contestat d’una altra manera, defensat el que volia o pres una decisió diferent. Hi ha històries que continuem reescrivint molt després que hagin acabat perquè ara podem veure amb una claredat extraordinària allò que aleshores no vam veure. Coneixem les conseqüències, sabem què va passar després i tenim experiències i paraules que potser encara no teníem. Des d’aquest lloc resulta fàcil mirar la persona que érem i preguntar-nos com és possible que no ho sabés. El problema és que jutgem una decisió antiga amb informació nova i acabem convertint el nostre jo del passat en algú que hauria d’haver tingut els recursos que nosaltres hem adquirit precisament perquè va viure aquella història. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen convèncer-te que vas fer el millor que podies si no és així com ho sents. Hi ha decisions que avui voldríem haver pres d’una altra manera i reconèixer-ho també pot ser important. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder tornar a aquella història sense mirar-la únicament des del final. Què sabies quan vas decidir? Què no sabies encara? Què et feia por? Quines opcions podies veure? Quines no et semblaven possibles? Què intentaves protegir? L’escriptura guiada permet reconstruir el lloc real des d’on vas actuar i distingir entre assumir que avui faries una altra cosa i exigir a la persona que eres que hagués sabut tot allò que només vas poder aprendre després.
Durant tres mesos, un Relat Sanador et proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu com hauries d’explicar-te el passat. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis tornar a llegir una història que potser fa temps que només et comptes des del penediment i recuperar-hi tota la informació que aquesta mirada havia anat esborrant. Si hi ha una decisió, una omissió o un moment de la teva vida al qual tornes constantment pensant què hauries d’haver fet, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com jutgem les nostres decisions forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè les opcions que una persona pot imaginar depenen també del moment, els recursos, les relacions i les condicions en què viu, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa la possibilitat d’explicar les experiències humanes amb tota la seva complexitat i no des de judicis simplificadors. Potser sí que hauries volgut fer una altra cosa. No necessites negar-ho. Però aquella decisió ja no la pots tornar a prendre. La que sí que pots prendre ara és què faràs amb tot el que saps perquè la vas prendre. El passat no pot incorporar el que has après després. Tu sí.
