No sempre perdem la il·lusió de cop. De vegades va desapareixent tan lentament que només ens n’adonem quan intentem pensar en alguna cosa que ens vingui de gust i no se’ns acut res. Continuem fent la nostra vida, complim les obligacions, treballem, cuidem, quedem amb persones, organitzem el que cal organitzar i potser fins i tot tenim moments agradables, però ja no hi ha gairebé res que esperem amb aquella sensació d’anticipació que abans coneixíem. Altres vegades sabem perfectament quan va passar: després d’una decepció, una pèrdua, una etapa molt llarga de cansament, un projecte que no va sortir bé o molts intents seguits que ens van ensenyar a no esperar gaire per no tornar a decebre’ns. Podem arribar a pensar que ens hem tornat pessimistes, que ja no som com abans o que amb els anys és normal perdre aquella capacitat d’entusiasmar-nos. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen pensar en positiu ni fer una llista de coses que haurien de fer-te il·lusió. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder escoltar què hi ha darrere d’aquesta falta d’il·lusió sense convertir-la immediatament en un problema que has de solucionar. Quan vas deixar d’esperar coses? Què esperaves abans? Quines decepcions encara pesen? Hi ha alguna cosa que desitges però ja no et permets imaginar? Què t’interessa encara, encara que sigui molt poc? L’escriptura guiada permet començar per aquí, sense exigir que aparegui de seguida un gran projecte ni una nova versió entusiasta de tu mateixa. Potser recuperar la il·lusió no comença buscant alguna cosa extraordinària que ens torni a emocionar. Potser comença quan tornem a escoltar aquelles petites coses que encara ens desperten curiositat i deixem de dir-nos que no són prou importants.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu què t’hauria de fer feliç. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, comprendre què ha anat passant amb els teus desitjos i tornar a reconèixer allò que encara té vida dins teu. Si fa temps que res no et fa gaire il·lusió i no saps des d’on començar a mirar què t’està passant, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat d’imaginar un futur que ens vingui de gust també forma part del Relat Social, el llegat del Campus, perquè la il·lusió no depèn només de l’actitud individual: és molt més difícil imaginar possibilitats quan vivim durant molt de temps sota la precarietat, la por, la discriminació, la violència o unes responsabilitats que no ens deixen espai, i aquesta mirada forma part també del compromís del Relat Sanador, que entén la pau i el benestar com la possibilitat de construir vides que no estiguin dedicades únicament a resistir. Recuperar la il·lusió no significa obligar-te a ser optimista ni prometre’t que les coses sortiran bé. Ningú pot prometre-t’ho. Pot significar una cosa molt més petita i alhora molt important: tornar a permetre’t desitjar alguna cosa sense saber encara si passarà. Tornar a imaginar. Tornar a sentir curiositat. I descobrir que, després de tot el que has viscut, encara hi ha coses que poden començar.
