Hi ha persones que saben suportar molt millor una dificultat que una cosa bona. Quan alguna cosa va malament saben què fer: aguanten, resolen, s’adapten, continuen. Però quan algú les estima bé, reben una oportunitat, les feliciten, tenen un període de tranquil·litat o aconsegueixen alguna cosa que desitjaven, apareix una incomoditat difícil d’explicar. Potser pensen que no durarà, que hi ha persones que ho mereixen més, que no han fet prou per guanyar-s’ho o que tard o d’hora algú descobrirà que no són qui es pensava. Fins i tot podem espatllar algunes coses abans que desapareguin soles, rebutjar oportunitats, desconfiar d’una relació que ens tracta bé o continuar triant situacions que coneixem encara que ens facin mal, perquè allò conegut pot resultar més fàcil d’habitar que una vida que no sabem si tenim dret a tenir. Aquesta sensació no apareix necessàriament perquè racionalment pensem que som males persones. Podem saber que tenim dret a estar bé i, tanmateix, sentir una cosa completament diferent. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen repetir-te que t’ho mereixes fins que aconsegueixis creure-t’ho. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder preguntar-te d’on surt aquesta mesura. Què creus que has de fer per merèixer alguna cosa bona? Qui t’ho va ensenyar? Què sents quan reps sense haver de donar immediatament alguna cosa a canvi? Què esperes que passi quan estàs bé? Quines coses bones has rebut i has tingut dificultats per reconèixer com a teves? L’escriptura guiada permet escoltar aquesta conversa sense substituir-la per una frase positiva. Perquè potser el problema no és que no sàpigues que mereixes estar bé. Potser necessites comprendre per què una part de tu encara ha après una altra cosa.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix què mereixes. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer les històries des de les quals has après a donar-te valor i començar a distingir entre el que realment penses de tu i allò que portes molt de temps repetint perquè un dia algú o alguna experiència t’ho va fer creure. Si quan alguna cosa bona arriba et costa confiar-hi, gaudir-ne o sentir que també pot ser per a tu, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La idea de qui mereix què forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè vivim en societats que reparteixen de manera desigual les oportunitats, el reconeixement, la seguretat i fins i tot el dret a imaginar una vida millor, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa la dignitat de totes les persones i la possibilitat que recuperin la seva pròpia veu. Potser no necessites demostrar que mereixes totes les coses bones que et passin. Algunes no seran premis. Seran afecte, descans, oportunitats, plaer, tranquil·litat o persones que decideixen estimar-te. I potser el repte no és convèncer-te que te les has guanyat. Potser és començar a permetre que una cosa bona pugui quedar-se a la teva vida sense haver de justificar constantment per què tens dret a tenir-la.
