De vegades fem una cosa que necessitàvem i, en lloc de sentir alleujament, sentim culpa. Hem dit que no, hem deixat una relació, hem decidit no ocupar-nos d’alguna cosa que sempre assumíem, hem demanat temps per a nosaltres, hem deixat de respondre immediatament a totes les necessitats d’una altra persona o simplement hem pres una decisió pensant també en què ens convenia. Ningú ens ha de retreure res perquè el retret ja el fem nosaltres. Potser hauria pogut aguantar una mica més. Potser soc egoista. Potser he decebut algú. Potser una bona filla, una bona mare, una bona parella o una bona amiga hauria fet una altra cosa. La culpa pot ser important quan ens ajuda a reconèixer que hem fet mal, assumir responsabilitats i reparar allò que sigui possible, però també pot aparèixer sense que hàgim fet res injust, simplement perquè hem deixat de complir un paper que portàvem molt de temps ocupant. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no intenten convèncer-te que no has de sentir culpa ni dir-te que sempre has de posar-te per davant de les altres persones. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder escoltar què diu aquesta culpa i preguntar-te d’on venen les paraules amb què et jutges. Què creus que devies a aquella persona? Què esperaves de tu? Què hauria significat continuar fent el que feies? Quina diferència hi ha entre cuidar algú i abandonar-te tu? L’escriptura guiada permet que aquestes preguntes no hagin de tenir una resposta immediata. Les posa dins d’una conversa més llarga perquè puguis distingir, a poc a poc, la responsabilitat real de l’obligació apresa i decidir amb quines paraules vols explicar-te la decisió que has pres.
Durant tres mesos, un Relat Sanador et proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni decideix si vas fer bé o malament. No necessites saber escriure ni voler fer literatura, perquè l’objectiu no és construir un bon text sinó poder llegir-te i comprendre’t amb més profunditat. Si la culpa apareix cada vegada que intentes cuidar-te o prendre una decisió pròpia i no saps exactament què hi ha darrere, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut s’acosta més al que necessites ara. Aquesta pregunta sobre qui té dret a ocupar espai, decidir i cuidar-se forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè les responsabilitats i les expectatives de cura no s’han repartit de la mateixa manera entre totes les persones, i és també al centre del compromís del Relat Sanador, que defensa relacions construïdes des de la dignitat, l’escolta i el respecte, també cap a una mateixa. Triar-te no significa que a partir d’ara només importis tu. Tampoc significa que totes les decisions que prenguis pensant en tu siguin necessàriament justes. Significa que la teva veu també pot formar part de les decisions que afecten la teva vida. Que pots preguntar-te què necessiten les altres persones sense deixar de preguntar-te què necessites tu. I que potser la culpa no sempre està dient-te que has fet alguna cosa malament. De vegades només està assenyalant el lloc exacte on has començat a deixar de desaparèixer.
