Podem prendre una decisió i sentir-nos tranquil·les fins que algú la qüestiona. Podem estar contentes amb una cosa que hem fet i començar a dubtar-ne quan no rebem la resposta que esperàvem. Expliquem els nostres plans buscant, gairebé sense adonar-nos-en, una mirada, una frase o un gest que ens confirmi que anem bé. I quan aquesta aprovació no arriba, pot semblar que allò que volíem deixa de tenir valor. No és estrany que ens importi què pensen les persones que estimem. Vivim amb altres persones, construïm la nostra identitat també en relació amb elles i necessitem reconeixement. El problema pot aparèixer quan l’opinió dels altres deixa de ser una veu que escoltem i es converteix en la veu que decideix. Potser vam créixer intentant complir expectatives, vam aprendre que rebre afecte estava relacionat amb portar-nos d’una determinada manera, vam ser molt jutjades o simplement fa tant de temps que preguntem què en pensen els altres que ja no sabem què pensàvem nosaltres abans de preguntar. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar d’escoltar ningú ni convertir la independència en no necessitar mai l’opinió de les altres persones. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb recuperar una conversa que pugui existir abans de buscar aquesta aprovació. Què pensaves tu abans d’explicar-ho? De qui necessites especialment el reconeixement? Què significa per a tu que aquella persona no aprovi una decisió? Quines coses no has fet per por de decebre? Què faries si ningú hagués de validar-ho? L’escriptura guiada permet escoltar aquestes preguntes sense que ningú et doni una nova resposta correcta. No volem substituir les veus de les altres persones per la nostra. Volem que puguis tornar a sentir la teva.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni avalua si les teves decisions són prou bones. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer quines mirades han anat condicionant la manera com et valores i començar a distingir entre escoltar una opinió i necessitar-la per poder confiar en tu. Si et costa prendre decisions, mostrar-te o fer coses que vols quan no tens l’aprovació de les persones que t’importen, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La necessitat de reconeixement forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè no totes les persones hem estat reconegudes, escoltades o legitimades de la mateixa manera i perquè les normes socials també ens ensenyen quines vides, cossos, decisions i veus mereixen aprovació, i aquesta mirada forma part del compromís del Relat Sanador, que defensa que cada persona pugui recuperar el dret d’explicar-se des de si mateixa. Deixar de buscar aprovació no significa que deixi d’importar-te el que pensen els altres. Potser sempre t’importarà, sobretot quan estimes algú. Pot significar que una persona pugui no entendre la teva decisió i que tu continuïs sabent per què l’has presa. Que puguis escoltar, dubtar, reconsiderar i fins i tot canviar d’opinió sense lliurar a ningú l’última paraula sobre la teva vida. Perquè recuperar la teva veu no consisteix a deixar d’escoltar les altres. Consisteix a tornar a escoltar-te també a tu.
