Veiem algú que té una feina que sembla millor que la nostra, una relació que sembla més feliç, una casa més bonica, més diners, més amistats, un cos diferent, una família que sembla funcionar millor o una vida que aparentment s’assembla més a la que nosaltres pensàvem que tindríem. I gairebé sense adonar-nos-en fem una comparació. De vegades dura uns segons. Altres vegades ens acompanya durant hores i converteix una cosa que fins aquell moment ens semblava prou bona en una cosa insuficient. No sempre comparem realitats equivalents. Coneixem tots els dubtes, errors, renúncies i dificultats de la nostra vida, mentre que de la vida dels altres sovint només veiem una part. Però saber-ho no impedeix necessàriament que continuem comparant-nos. Perquè la comparació no sempre parla de l’altra persona. Pot estar assenyalant una cosa que nosaltres voldríem, una inseguretat, una expectativa que no s’ha complert o una pregunta que encara no sabem respondre sobre la nostra pròpia vida. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de mirar els altres ni repetir-te que no t’has de comparar amb ningú. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què està dient de tu cada comparació. Què té aquella persona que tu voldries? Ho voldries realment o voldries el que imagines que sentiries si ho tinguessis? Amb qui et compares més? En quins moments ho fas? Quines parts de la teva vida deixen de semblar-te suficients només després d’haver mirat les d’algú altre? L’escriptura guiada permet convertir la comparació en informació i tornar la mirada cap a la pregunta que potser hi havia al darrere: què és important per a tu?
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que hauries d’estar satisfeta amb el que tens. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis observar amb qui et compares, què admires, què enveges, què et fa sentir insuficient i quines d’aquestes coses poden ajudar-te a reconèixer desitjos propis en lloc de convertir-se només en proves que la vida dels altres és millor. Si sovint mires què han aconseguit altres persones i acabes sentint que la teva vida val menys o que tu hauries d’estar en un altre lloc, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com ens comparem forma part també d’El llegat del Campus, perquè els models d’èxit, bellesa, família, feina i benestar que utilitzem per valorar-nos no apareixen del no-res i no totes les vides tenen les mateixes oportunitats, recursos ni punts de partida, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa que cada persona pugui explicar la seva història sense haver de mesurar-la constantment amb una única idea de com hauria de ser una vida. Potser no deixaràs de comparar-te del tot. Una altra persona continuarà podent mostrar-te una possibilitat que desitges, una cosa que admires o alguna cosa que et fa mal no tenir. Però la comparació no ha de decidir el valor del que ets. Pot convertir-se en una pregunta. I després pots tornar a la teva vida, mirar-la sencera i decidir amb quina mesura vols continuar explicant-la.
