Hi ha pensaments que semblen no acabar mai. Tornem a una conversa i pensem què hauríem d’haver dit, imaginem tot el que podria passar, repassem una decisió, intentem descobrir què pensa una altra persona, reconstruïm una escena buscant el detall que potser no vam entendre o ens fem la mateixa pregunta una vegada i una altra esperant que aquesta vegada aparegui una resposta diferent. Des de fora pot semblar que estem reflexionant molt, però nosaltres sabem quan pensar ha deixat d’ajudar-nos a comprendre i s’ha convertit en un cercle. Com més hi pensem, més coses trobem per pensar. Intentem resoldre la inquietud amb més pensament i acabem encara més inquietes. De vegades fins i tot sabem que no arribarem enlloc i, tanmateix, no aconseguim aturar-nos. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar la ment en blanc ni obligar-te a pensar en una altra cosa. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb fer una cosa diferent amb les paraules que ja estan circulant dins teu: escriure-les, poder-les veure i començar a llegir-les. Quan una pregunta deixa d’estar únicament dins del cap i queda escrita davant nostre podem començar a descobrir si realment ens estem fent moltes preguntes o si, en el fons, sempre tornem a la mateixa. Què estic intentant saber? Quina resposta necessito? Hi ha alguna cosa que depengui de mi? Què temo que passi si deixo de pensar-hi? L’escriptura guiada no et dona una resposta ni interpreta per què et passa. Et proposa preguntes perquè el pensament pugui deixar de girar sobre si mateix i convertir-se, a poc a poc, en una conversa amb tu.
Un Relat Sanador dura tres mesos perquè comprendre’ns no consisteix a buidar de cop tot el que tenim dins. Cada classe continua l’anterior i permet que una pregunta pugui quedar oberta, tornar més endavant i canviar a mesura que nosaltres també la mirem d’una altra manera. És un recorregut íntim i autònom, ningú interpreta els teus textos i no necessites saber escriure ni voler fer literatura. Si hi ha alguna cosa a la qual no pots deixar de donar voltes però no saps exactament què necessites mirar, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot encaixar millor amb el moment en què ets. La manera com pensem allò que ens passa tampoc està separada del món on vivim i per això aquesta mirada forma part del Relat Social, el llegat del Campus i del compromís del Relat Sanador: moltes de les preocupacions que vivim com si fossin únicament nostres estan travessades també per la precarietat, les cures, les relacions, la violència, la incertesa o les exigències del nostre entorn. Deixar de donar-hi voltes no significa que allò deixi d’importar-te ni que hagis de trobar una manera de no pensar-hi. Pot significar que el pensament deixi de ser un lloc on quedes atrapada i torni a ser una eina que pots utilitzar. Que puguis distingir què saps, què no saps, què pots decidir i què no depèn de tu. I que, quan una pregunta no tingui encara resposta, puguis continuar vivint sense haver de resoldre-la cada minut.
