Hi ha pensaments que no marxen perquè els hàgim pensat moltes vegades. Tornem a una conversa, reconstruïm una escena, recordem exactament què vam dir i imaginem què hauríem pogut respondre. Intentem entendre per què una persona va actuar d’aquella manera, què hauríem pogut fer diferent o en quin moment les coses van començar a anar malament. De vegades han passat setmanes, mesos o anys i continuem arribant al mateix lloc. Des de fora pot semblar que hauríem de deixar de pensar-hi, però nosaltres sentim que encara hi ha alguna cosa que necessitem entendre. I potser és cert. El problema és que repetir un pensament no sempre significa aprofundir-hi. Podem recórrer cent vegades el mateix camí mental i continuar fent-nos exactament la mateixa pregunta. Potser busquem una explicació que depèn d’una altra persona, intentem reconstruir una intenció que mai no podrem conèixer o imaginem una versió del passat en què, si haguéssim fet una sola cosa diferent, tot hauria acabat d’una altra manera. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de pensar ni distreure’t perquè el pensament desaparegui. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb canviar la conversa. Quina és la pregunta que et fas cada vegada? És una pregunta que pots respondre? Què esperes que canviï si finalment trobes la resposta? Què no t’has preguntat encara? Quina part del que va passar depenia realment de tu? Què sents quan deixes d’intentar entendre l’altra persona i comences a preguntar-te què et va passar a tu? L’escriptura guiada pot donar moviment a una història que dins del pensament es repeteix sempre igual. No perquè escriure produeixi màgicament una resposta, sinó perquè una pregunta escrita pot portar-ne a una altra i permetre’t arribar a llocs on donar-hi voltes no t’estava portant.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que ja hauries d’haver superat el que va passar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis separar els fets de les preguntes, les coses que saps de les que intentes endevinar i allò que encara pots comprendre d’allò per al qual potser mai no tindràs una resposta. Si hi ha una història a la qual tornes constantment i tens la sensació que pensar-hi més no t’ajuda però tampoc pots deixar de fer-ho, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat d’explicar allò que ens ha passat forma part també d’El llegat del Campus, perquè les històries personals no existeixen separades del món en què han succeït i comprendre’ns també implica poder mirar els contextos, les relacions i les desigualtats que formen part de la nostra experiència, i aquesta mirada és al centre d’El compromís del Relat Sanador, que defensa el llenguatge com una eina per conversar amb nosaltres mateixes i amb el món d’una manera més profunda. Potser no podràs saber mai per què aquella persona va fer exactament el que va fer. Potser tampoc podràs saber què hauria passat si tu haguessis actuat d’una altra manera. Hi ha preguntes que no tenen una resposta disponible. Però això no significa que la conversa s’hagi acabat. Potser simplement has estat intentant obrir durant molt de temps una porta que no depèn de tu. I encara queden moltes altres preguntes que sí que poden portar-te cap a algun lloc.
