Podem prendre una decisió i, abans fins i tot de saber com ens fa sentir, començar a imaginar què en pensaran els altres. Què dirà la família si deixem una feina, què pensarà la gent si acabem una relació, com ens miraran si canviem d’opinió, si fracassem, si ens vestim d’una determinada manera, si fem una cosa que no esperaven de nosaltres o si simplement deixem de comportar-nos com la persona que creien conèixer. No necessitem que ningú ens critiqui realment. De vegades la conversa sencera passa dins nostre. Imaginem les preguntes, preparem les explicacions i modifiquem decisions per evitar judicis que potser ni tan sols arribaran. La mirada dels altres importa perquè vivim amb altres persones i necessitem pertànyer, ser estimades, reconegudes i respectades. No hi ha res estrany en això. Però podem arribar a donar tanta importància a la possibilitat que algú desaprovi el que fem que la seva opinió imaginada tingui més pes que la nostra experiència real. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar d’escoltar els altres ni actuar com si les seves opinions no tinguessin cap importància. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te quines mirades tenen tant poder sobre tu. De qui tens por de decebre? Davant de qui necessites demostrar que ho estàs fent bé? Quines coses deixaries de justificar si sabessis que ningú et jutjaria? Quantes decisions has pres intentant evitar una opinió que mai no has arribat a sentir? L’escriptura guiada permet posar paraules a aquestes veus i començar a distingir les opinions reals de les que has anticipat, les persones que vols escoltar de les que ja no vols que decideixin per tu i el que els altres esperen de tu del que tu necessites per viure la teva vida.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que no t’hauria d’importar què pensen els altres. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis observar quines mirades has incorporat, com condicionen la manera com et presentes i decideixes, i quin espai queda per a la teva pròpia opinió quan deixes de preguntar-te immediatament com serà rebuda. Si sovint deixes de fer, dir o decidir coses perquè et preocupa massa què en pensaran els altres, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com som mirades i jutjades forma part també d’El llegat del Campus, perquè les normes socials no valoren de la mateixa manera totes les identitats, els cossos, les decisions ni les formes de vida, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa el dret de totes les persones a construir i explicar la seva vida des de la dignitat i una veu pròpia. No deixarà d’importar-te mai tot el que pensen els altres, ni cal que ho faci. Hi ha opinions que voldràs escoltar perquè provenen de persones que estimes, respectes o coneixen coses que tu no veus. Però escoltar una opinió no significa entregar-li la decisió. Potser la llibertat no consisteix a aconseguir que ningú et jutgi. Consisteix a poder saber què vols fer fins i tot quan no pots garantir que tothom ho entendrà.
