Hi ha dies en què hem fet moltes coses i, quan arriba el vespre, la nostra mirada se’n va directament cap a les que han quedat pendents. Hem treballat, hem cuidat, hem resolt problemes, hem contestat missatges, hem fet gestions, hem estat disponibles per a altres persones i, tanmateix, pensem que hauríem pogut aprofitar millor el dia. La sensació de no fer prou pot aparèixer a la feina, en la maternitat, en les cures, en una relació, en els estudis o fins i tot en la manera com intentem cuidar-nos. Sempre hi ha alguna cosa més que podríem haver fet, algú a qui podríem haver atès millor, una tasca que podríem haver acabat o una versió de nosaltres mateixes que sembla més organitzada, més generosa, més productiva o més capaç. El problema és que «prou» pot convertir-se en una mesura que es mou cada vegada que ens hi acostem. Quan aconseguim una cosa, n’apareix una altra. Quan arribem a un objectiu, pensem que era el mínim. Quan algú reconeix el que hem fet, recordem immediatament tot allò que no ha vist. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen conformar-te, deixar de ser responsable ni renunciar a coses que són importants per a tu. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què significa exactament «prou» dins de la teva història. Com sabries que ja has fet prou? Qui decideix aquesta mesura? Quan fas alguna cosa bé, quant tardes a treure-li importància? Què et permets només després d’haver complert? Quines expectatives tens sobre tu que no tindries sobre una altra persona? L’escriptura guiada permet convertir una exigència difusa en preguntes concretes i començar a veure si allò que intentes assolir té realment un final o si t’has acostumat a viure davant d’una meta que sempre s’allunya una mica més.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu quant hauries de fer. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir les expectatives amb què mesures el teu valor, distingir les responsabilitats reals de les exigències que has anat incorporant i descobrir què passa quan intentes reconèixer també el que sí que fas abans de mirar immediatament el que falta. Si tens la sensació que, facis el que facis, sempre hauries d’estar fent una mica més, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La idea de què significa fer prou forma part també d’El llegat del Campus, perquè les exigències sobre la productivitat, les cures, l’èxit i la disponibilitat no es reparteixen igual entre totes les persones, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa una manera de pensar el benestar que no separi les històries individuals del món en què les vivim. Potser hi haurà dies en què realment podries haver fet més. Altres vegades t’equivocaràs, deixaràs coses pendents o no arribaràs on volies. Reconèixer-ho no obliga a convertir tota la teva vida en una insuficiència. «Prou» no hauria de ser una paraula que només existeix una mica més endavant. Potser també necessites poder mirar algun dia tot el que has fet, tot el que has sostingut i tot el que encara queda per fer, i permetre que dues coses siguin certes alhora: encara queden coses pendents i, per avui, ja n’hi ha prou.
