Podem tenir trenta, quaranta, cinquanta o seixanta anys i sentir que hi ha alguna cosa que ja hauríem d’haver fet. Hauríem d’haver trobat una parella, tingut fills, comprat una casa, consolidat una professió, guanyat més diners, escrit aquell llibre, viatjat, canviat de vida o descobert d’una vegada què volem fer amb ella. De vegades ningú ens ho diu directament. Només mirem al voltant i veiem persones que semblen haver arribat abans. Algú ja té una trajectòria professional que nosaltres tot just comencem a construir. Algú ha format una família mentre nosaltres encara no sabem si en volem una. Algú publica el seu primer llibre als vint-i-cinc anys i nosaltres comencem a escriure als cinquanta. I així una diferència entre dues vides es converteix fàcilment en una mesura del temps: aquella persona va bé i jo vaig tard. Però anar tard només és possible si existeix una hora concreta a la qual havíem d’arribar. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen repetir-te que mai no és tard per fer res, perquè hi ha coses que sí que depenen del temps, del cos, dels diners, de les oportunitats i de les circumstàncies. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te d’on surt el calendari amb què t’estàs comparant. A quina edat pensaves que hauries aconseguit això? Qui t’ho va explicar? Què significa per a tu no haver-hi arribat encara? Quines coses has fet durant els anys que ara consideres un retard? Què voldries començar si no haguessis de demostrar que hauries d’haver-ho començat abans? L’escriptura guiada permet mirar el temps de la pròpia vida no només des de les fites que encara no han arribat, sinó també des de tot allò que l’ha anat ocupant, desviant, transformant i construint.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu què hauries d’haver aconseguit a la teva edat. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis reconstruir les expectatives que tenies sobre la teva vida, mirar què ha passat realment durant aquests anys i començar a distingir els desitjos que continuen sent teus de les fites que només et preocupen perquè creus que ja les hauries d’haver complert. Si mires persones de la teva edat o més joves i tens sovint la sensació que tothom ha arribat a algun lloc abans que tu, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. Els calendaris amb què mesurem una vida formen part també d’El llegat del Campus, perquè les idees sobre quan hauríem d’estudiar, treballar, formar una família, tenir èxit, produir o retirar-nos són construccions socials que no tenen en compte que les persones parteixen de condicions, recursos i històries molt diferents, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa el dret de cada persona a construir i explicar la seva trajectòria sense reduir-la a una única idea de progrés. Potser hi ha coses per a les quals realment ha passat una oportunitat i això també pot necessitar un dol. Però moltes altres encara no saps si han arribat tard perquè encara no saps què passarà. La pregunta potser no és quant de temps has perdut abans de començar. Potser és què vols fer amb el temps que comença exactament aquí.
