Hi ha persones que entren en una habitació i gairebé immediatament saben com està tothom. Detecten una cara estranya, una resposta més seca del normal, un silenci, una tensió, i comencen a preguntar-se què ha passat i què poden fer perquè tot torni a estar bé. Si algú està trist intenten animar-lo, si dues persones discuteixen procuren mediar, si algú té un problema pensen com resoldre’l i, quan una persona que estimen pren una mala decisió, poden arribar a sentir que elles haurien d’haver fet alguna cosa per evitar-ho. Aquesta manera d’estar pendents de les altres persones pot néixer de l’afecte, de la capacitat de cuidar o d’una responsabilitat real, però també pot haver-se après molt abans. Potser de petites havíem d’estar atentes a l’estat d’ànim d’un adult, vam aprendre que mantenir la calma al nostre voltant ens protegia, vam ocupar massa aviat el lloc de qui resolia els problemes o simplement vam créixer pensant que estimar algú significava fer-nos responsables que estigués bé. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de preocupar-te per les persones que estimes ni mirar cap a una altra banda quan algú necessita ajuda. Per què funciona el Relat Sanador té a veure amb poder mirar on acaba la cura i on comença una responsabilitat que potser no és teva. Què sents quan algú que estimes està malament? Què creus que hauries de fer? Què passa dins teu quan no pots solucionar-ho? Et permets que una altra persona estigui enfadada, decebuda o trista sense pensar immediatament que has de canviar alguna cosa? L’escriptura guiada permet observar aquesta responsabilitat, descobrir d’on ve i començar a distingir entre ser al costat d’algú i haver de viure la seva vida per ell.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu de qui t’has de fer càrrec. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir-te, reconèixer quines responsabilitats has triat, quines et corresponen realment i quines potser portes tant de temps assumint que ja no recordes quan vas començar a considerar-les teves. Si sents que el que passa a les persones que estimes determina constantment com estàs tu i no saps com deixar d’ocupar-te de tot sense sentir que les abandones, pots fer el test i trobar el teu camí de sanació i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La distribució de les responsabilitats i de les cures forma part també del Relat Social, el llegat del Campus, perquè hi ha persones que han estat educades per sostenir emocionalment, físicament i materialment moltes més vides que la seva, i aquesta mirada forma part també del compromís del Relat Sanador, que defensa relacions basades en la dignitat, l’escolta i una cura que no exigeixi la desaparició de qui cuida. Deixar de sentir-te responsable de tothom no significa deixar de ser responsable dels teus actes ni deixar soles les persones que estimes. Pot significar reconèixer que pots acompanyar sense poder salvar, ajudar sense poder decidir i estimar algú sense aconseguir que la seva vida surti bé. Les altres persones tenen una història que també els pertany. I tu pots començar a retornar-los allò que és seu sense haver de deixar d’estimar-les.
