Hi ha persones de qui tothom diu que són fortes. Han passat coses difícils, han continuat endavant, han sostingut altres persones, han resolt problemes i, quan arriba una nova dificultat, els altres confien que també sabran què fer. De vegades nosaltres mateixes hem construït una part important de la nostra identitat al voltant d’aquesta capacitat. Sabem reaccionar quan hi ha una crisi. Fem el que toca, pensem amb claredat, cuidem els altres i deixem per més endavant el moment de preguntar-nos com estem nosaltres. Ser fortes ens ha servit. Potser fins i tot ens ha salvat. Però hi pot haver un moment en què aquesta força comenci a semblar una obligació. Ens costa dir que no podem més perquè ningú espera sentir-ho de nosaltres. Ens fa vergonya necessitar ajuda, plorar davant d’algú o reconèixer que una situació ens supera. Pensem que si nosaltres caiem, caurà tot. I així podem acabar sostenint la imatge de la persona forta fins i tot quan el cos i la vida ens estan dient que necessitem una altra cosa. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de ser forta ni convertir la vulnerabilitat en una nova obligació. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què significa aquesta força dins de la teva història. Quan vas aprendre que havies d’aguantar? Davant de qui et permets no saber què fer? Què creus que passaria si diguessis que no pots? Qui et cuida quan ets tu qui necessita ajuda? Quines coses continues sostenint perquè formen part de tu i quines perquè ja no saps com deixar de ser la persona que les sosté? L’escriptura guiada permet mirar la força no només com una virtut, sinó com un recurs que també pot necessitar descans.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et demana que siguis forta o vulnerable. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis reconstruir les situacions en què haver aguantat va ser necessari, reconèixer tot el que aquesta capacitat t’ha permès fer i començar a veure què necessites ara, sense continuar responent automàticament com si cada moment de la vida fos encara una emergència. Si acostumes a ser la persona que sosté els altres i et costa molt reconèixer quan ets tu qui no pot més, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La manera com repartim la fortalesa i la vulnerabilitat forma part també d’El llegat del Campus, perquè hi ha persones a qui les circumstàncies, la desigualtat, les cures o la falta de recursos han obligat a ser fortes molt més sovint del que haurien volgut, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa una cultura de la cura en què ningú hagi de sostenir-ho tot sol per demostrar el seu valor. Potser continuaràs sent una persona forta. Però la força potser no és aguantar sempre una mica més. També pot ser saber quan una cosa pesa massa, quan necessites aturar-te, quan has de demanar ajuda o quan pots deixar que una altra persona faci per tu el que tantes vegades tu has fet pels altres. No necessites deixar de ser forta. Potser necessites deixar de pensar que és l’única manera que tens de ser.
