Hi ha persones que se senten més tranquil·les quan saben què passarà, quan tenen un pla, quan han previst els problemes i quan depenen tan poc com sigui possible de coses que no poden controlar. Organitzen, anticipen, comproven, preparen alternatives i pensen què faran si alguna cosa no surt com esperaven. Aquesta capacitat pot ser extraordinàriament útil. Ens ajuda a cuidar-nos, assumir responsabilitats i resoldre situacions complexes. Però de vegades la necessitat de control no s’acaba quan tot allò que realment podem organitzar ja està organitzat. Continuem intentant anticipar què pensarà una altra persona, si una relació funcionarà, què passarà d’aquí a cinc anys, si algú que estimem estarà bé o com evitarem un problema que encara no existeix. I aleshores controlar deixa de ser només una manera d’organitzar la realitat i es converteix en un intent de reduir la incertesa que forma part de qualsevol vida. Potser en algun moment no saber què passaria va ser perillós. Potser vam viure canvis sobtats, inestabilitat, persones imprevisibles o situacions en què estar atentes ens ajudava a protegir-nos. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de planificar ni confiar que tot anirà bé. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què intentes aconseguir cada vegada que necessites controlar una mica més. Què tems que passi si no ho fas? Quines coses depenen realment de tu? Quines intentes controlar perquè dependre d’una altra persona et fa sentir vulnerable? Quanta informació necessites abans de sentir-te segura? Què passa dins teu quan no pots saber què vindrà després? L’escriptura guiada permet distingir entre les coses sobre les quals pots actuar i aquelles davant de les quals només pots decidir com vols estar. No per resignar-te, sinó perquè intentar controlar allò que no depèn de tu també pot ocupar una part enorme de la teva vida.
Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu que simplement has d’aprendre a deixar-te portar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir què hi ha darrere de la necessitat de preveure, organitzar i anticipar, reconèixer tot allò que aquesta manera de funcionar t’ha ajudat a sostenir i començar a descobrir en quines situacions encara et protegeix i en quines et manté atrapada intentant garantir coses que cap persona pot garantir. Si sents que necessites tenir-ho tot previst per poder estar tranquil·la i qualsevol imprevist et fa sentir que perds el terra sota els peus, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de viure amb més o menys seguretat forma part també d’El llegat del Campus, perquè la incertesa no pesa igual quan tenim recursos, xarxes i estabilitat que quan vivim en precarietat, violència o situacions en què un imprevist pot tenir conseqüències molt greus, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que no converteix en un problema individual allò que també té causes socials i materials. Deixar de necessitar controlar-ho tot no significa viure sense plans ni abandonar les coses que depenen de tu. Pot significar començar a reconèixer el punt en què ja has fet el que podies fer. Després continuarà existint la incertesa. No perquè hagis fallat a l’hora de preveure-la, sinó perquè una vida completament controlable no existeix. I potser la confiança que necessites recuperar no és la confiança que sabràs què passarà, sinó que podràs continuar escoltant-te també quan no ho sàpigues.
