De vegades sabem perfectament que no volem fer una cosa, però un simple «no» ens sembla insuficient. Necessitem explicar per què. Diem que estem cansades, que tenim molta feina, que ja havíem quedat amb algú, que no ens trobem bé o que aquesta setmana és especialment complicada. Busquem una raó que l’altra persona pugui considerar legítima perquè dir simplement «no em va bé», «no vull» o «prefereixo no fer-ho» ens fa sentir egoistes, antipàtiques o culpables. I si l’altra persona respon amb una solució a l’explicació que hem donat, podem quedar atrapades en una negociació que en realitat no volíem començar: si el problema és el dia, en busca un altre; si és l’horari, el canvia; si diem que estem cansades, ens assegura que no serà gaire estona. De sobte hem de continuar acumulant arguments perquè encara no hem pogut dir l’única cosa que realment volíem dir: no. Potser hem après que rebutjar una petició necessita una justificació, que posar un límit pot fer mal a algú o que ser una bona persona significa estar disponible sempre que puguem. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de donar explicacions ni convertir qualsevol petició en una batalla pels teus límits. Hi ha persones a qui voldràs explicar els teus motius i relacions en què compartir-los forma part de la confiança. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què passa quan sents que no pots dir que no si no tens una raó que l’altra persona aprovi. Què tems que pensi de tu? Què passaria si no ho entengués? Quines excuses utilitzes més sovint? Quantes vegades acabes fent una cosa que no volies perquè la teva justificació no ha semblat prou important? L’escriptura guiada permet observar aquesta conversa i començar a distingir entre explicar-te perquè vols compartir alguna cosa i justificar-te perquè sents que necessites permís.

Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu quins límits hauries de posar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir què passa dins teu quan vols negar-te a alguna cosa, reconèixer les pors i les responsabilitats que apareixen i descobrir quin lloc dones a les teves pròpies necessitats quan entren en conflicte amb les d’una altra persona. Si sovint acabes dient que sí perquè no trobes una explicació prou bona per dir que no, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de posar límits forma part també d’El llegat del Campus, perquè no totes les persones han estat educades amb el mateix dret a negar-se, ocupar espai o prioritzar les pròpies necessitats, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa relacions basades en el respecte, la dignitat i la capacitat d’escoltar també una negativa. Dir que no pot tenir conseqüències. Algú pot decebre’s, enfadar-se o no entendre’t. També hi haurà situacions en què tinguis responsabilitats que no desapareixen perquè no et vingui de gust assumir-les. Però entre complir les responsabilitats que realment tens i sentir que qualsevol persona necessita aprovar els teus motius per poder negar-te hi ha una diferència enorme. No sempre necessites una excusa millor. De vegades necessites començar a considerar que no voler una cosa també és informació.

Quan et costa dir que no sense donar explicacions

De vegades sabem perfectament que no volem fer una cosa, però un simple «no» ens sembla insuficient. Necessitem explicar per què. Diem que estem cansades, que tenim molta feina, que ja havíem quedat amb algú, que no ens trobem bé o que aquesta setmana és especialment complicada. Busquem una raó que l’altra persona pugui considerar legítima perquè dir simplement «no em va bé», «no vull» o «prefereixo no fer-ho» ens fa sentir egoistes, antipàtiques o culpables. I si l’altra persona respon amb una solució a l’explicació que hem donat, podem quedar atrapades en una negociació que en realitat no volíem començar: si el problema és el dia, en busca un altre; si és l’horari, el canvia; si diem que estem cansades, ens assegura que no serà gaire estona. De sobte hem de continuar acumulant arguments perquè encara no hem pogut dir l’única cosa que realment volíem dir: no. Potser hem après que rebutjar una petició necessita una justificació, que posar un límit pot fer mal a algú o que ser una bona persona significa estar disponible sempre que puguem. Els Recorreguts de sanació del Campus Lolita no et proposen deixar de donar explicacions ni convertir qualsevol petició en una batalla pels teus límits. Hi ha persones a qui voldràs explicar els teus motius i relacions en què compartir-los forma part de la confiança. Per què funcionen els Recorreguts de Sanació té a veure amb poder preguntar-te què passa quan sents que no pots dir que no si no tens una raó que l’altra persona aprovi. Què tems que pensi de tu? Què passaria si no ho entengués? Quines excuses utilitzes més sovint? Quantes vegades acabes fent una cosa que no volies perquè la teva justificació no ha semblat prou important? L’escriptura guiada permet observar aquesta conversa i començar a distingir entre explicar-te perquè vols compartir alguna cosa i justificar-te perquè sents que necessites permís.

Durant tres mesos, un Relat Sanador proposa una conversa íntima i autònoma en què ningú interpreta els teus textos ni et diu quins límits hauries de posar. No necessites saber escriure ni voler fer literatura. Utilitzem el llenguatge perquè puguis llegir què passa dins teu quan vols negar-te a alguna cosa, reconèixer les pors i les responsabilitats que apareixen i descobrir quin lloc dones a les teves pròpies necessitats quan entren en conflicte amb les d’una altra persona. Si sovint acabes dient que sí perquè no trobes una explicació prou bona per dir que no, pots fer un test de sanació i trobar el teu camí i descobrir quin recorregut pot acompanyar-te ara. La possibilitat de posar límits forma part també d’El llegat del Campus, perquè no totes les persones han estat educades amb el mateix dret a negar-se, ocupar espai o prioritzar les pròpies necessitats, i aquesta mirada forma part d’El compromís del Relat Sanador, que defensa relacions basades en el respecte, la dignitat i la capacitat d’escoltar també una negativa. Dir que no pot tenir conseqüències. Algú pot decebre’s, enfadar-se o no entendre’t. També hi haurà situacions en què tinguis responsabilitats que no desapareixen perquè no et vingui de gust assumir-les. Però entre complir les responsabilitats que realment tens i sentir que qualsevol persona necessita aprovar els teus motius per poder negar-te hi ha una diferència enorme. No sempre necessites una excusa millor. De vegades necessites començar a considerar que no voler una cosa també és informació.